Aquí els galls han començat a cantar abans, pels volts de les 4:30. Sempre m’he preguntat per quins set sous els galls necessiten cardar tanta escandalera mentre la bona gent encara està roncant.
Deixant ara els galls, la sorpresa ha sigut a l’encendre la llum i descobrir que els llençols i el coixí estaven tacats de sang... No, no he menstruat (ni que fos dona, per l’edat tampoc no em tocaria). Han sigut les mosquites que aquesta nit han celebrat un bon festí amb el gringo. El gringo c’est moi. Dues taques al coixí i cinc o sis al llençol. Llavors he visualitzat els insectes, ben farts, a la paret i a la cortina, i no he parat fins esclafar-los tots, amb el resultat d’embrutar la paret i les cortines amb més sang... Quina sangada! Quin aquelarre vampiresc! Després ha vingut la feina de neteja amb aigua freda... I els galls canta que cantaràs. Sí que havia escoltat algun zumzeig mentre dormia, però no imaginava que la cosa fos tan greu. En fi, sempre dic que no hi ha paradisos perfectes. Bitxos i cuques et poden esguerrar la festa, quan no te l’esguerren els humans. Paciència i bons aliments.
Espero que claregi per anar cap a les platges. A veure si avui no plou gaire.
Els galls canten per anunciar als altres galls (i a les gallines) la seva dominància masculina, és a dir, sexual. Si un gall respon a un altre gall, llavors apareix la competència, que pot arribar a ser física. Així marquen el territori i es reparteixen les femelles, quelcom molt instintiu.
Un dels primers records que tinc de Rapa Nui és que els galls cantaven tot el dia. Aquella illa té tanta energia (mana en diuen els natius) que tant els galls com els homes estan demostrant-la sense parar. La fèmina acostuma a tenir en compte aquestes manifestacions masclistes, i d’aquesta manera rutlla el negoci i el món segueix girant. Aquí al cardar li diuen transar. A Rapa Nui no me’n recordo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada