15.6.18

Canadell



M’agrada ser un llop solitari. La Caddy em permet una autonomia nòmada amb comodidats prou acceptables. Observo el món i la gent. Passo de llarg. Vorübergehen. De vegades deixo per escrit les meves impressions. És un pelegrinatge. Sense casa ni família. En el desarrelament de les ales esteses. En el moviment sense destí. Nihilisme alliberador. La llibertat com el darrer mite, la darrera religió: la pura indeterminació incatalogable fluint en la pura espontaneïtat instantània... Ser autèntic que, en realitat, a efectes pràctics, significa no saber qui ets, no saber què fer i no saber on anar... Aquest “no saber” et salva de l’esclavatge generalitzat dins el sistema criminal capitalista. Aquest “no saber” et fa savi i et fa feliç. Apeirònicament feliç, camaleònicament feliç, amb la naturalitat dels animals que tampoc “saben” res i es guien per l’instint... Llop solitari. Us regalo totes les cadenes i totes les paraules (que també són cadenes). Deixeu-me en pau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada