Retorn

Fa 3 anys que no publicava res en aquest blog. Vaig tancar l'accés públic perquè no volia barrejar la meva identitat real amb el nou personatge que havia creat a Twitter: @VogelfreiCAT

Com a "Vogel" vaig començar a escriure fils l'estiu de 2018 arran de la febrada independentista. La influència va anar creixent fins assolir els 30.000 followers i publicar un llibre recopilatori. També existeix un blog en el qual podeu trobar indexada gran part de l'obra vogueliana. 

Quan estava vivint a Manhattan vaig publicar el poemari Salvatge Horitzó

La Trilogia Vogel culmina amb el volum EVAiTON on relato la nostra història d'Amor Tàntric

Tres anys donen per a molt, i més emmascarat rere un nickname virtual que m'ha permès jugar a cor què vols, protegint-me sobretot dels típics atacs ad hominem...

Lo més complicat és portar màscara i mascareta alhora, tenint en compte que sóc nudista i allò que més m'agrada és anar despullat de pèl a pèl sempre que puc. Els temps que estem vivint són una absoluta bogeria. La humanitat sembla que no té remei. Cal no quedar-se atrapat en velles històries... 

Twitter ha deixat de ser divertit i interessant, per la qual cosa plego veles de la Vogel. L'independentisme viu hores molt baixes. El covidianisme tampoc m'engresca gaire, ans al contrari, més aviat em deprimeix, i no m'ho puc permetre. Així que he decidit tornar a casa, al blog matriu: ENTRELLUM

Els blogs no han mort pas, només han estat sepultats per la grollera immediatesa de les xarxes socials pim pam pum les quals no deixen aprofundir en res ni tan sols reflexionar una mica sobre la realitat aclaparadora del dia a dia. Vaig provar-ho amb la Vogel, fila que filaràs, d'anar més enllà de la morralla política, d'obrir el focus vers la filosofia, l'espiritualitat... 

La Vogel es queda stand-by. No la liquido del tot, però em ve de gust retrobar la calma dels posts, quan escrius delimitant la sendera que mena a la Comprensió... a la Consciència... a la Llibertat... a l'Amor

Que el món estigui passant un dels seus pitjors moments no ens ha de des-animar; hem de mantenir l'Ànima desperta, activa, esperançada... 

Sóc aquí novament, tinc un cos i unes paraules, la nuesa i les cicatrius de l'experiència, la dubtosa saviesa d'haver sobreviscut 57 anys com un mutant incansable... 

Miro les obres i dic: pas mal

Continuem endavant

Abraçada!