Què són, les xarxes socials? A qui serveixen? Per què aquesta necessitat de ser identificat, de cridar l’atenció i fer-se veure?
No n’hi ha prou amb ser, sinó que cal dir qui ets, dir què fas, deixar empremtes, fotografies, videos, piulades, donar la teva opinió...
El savi no deixa petjades, viu ocult, discretament, no es fica en problemes, no busca brega, no s’exposa...
Aviat no podrem sortir de casa sense QR, ni comprar al súper, ni viatjar ni res... Què se suposa que ha de fer l’home savi? Què ens indica la intel·ligència?
O ets un insider o ets un outsider. Si no surts del sistema, has de seguir unes normes imposades pel poder. Per escapolir-te’n has de ser capaç d’una autosuficiència difícil d’assolir. El terme mig resulta complicat: una cama dins i l’altra fora...
No n’hi ha prou amb no tenir TV i reduir la teva vida social al mínim mentre continues amb el smartphone a la mà tot el sant dia...
El pas següent hauria de ser abandonar les XXSS: Blogspot, Facebook, Twitter, Instagram, Whatsapp, Telegram...
En tot cas, quedar-se com un voyeur, mirant sense intervenir-hi, igual que mires les notícies als diaris digitals...
El pas definitiu seria desdigitalitzar-se del tot, tornar a la vida analògica, fugint de les antenes i els dispositius, mitjans de control massiu que no paren d’implementar-se gràcies a l’avenç de la tecnologia...
A més tecnologia, menys llibertat, un lliberticidi creixent de càmeres de seguretat i QRs que converteixen la societat humana en un formiguer xinificat...
I diràs, quin mal hi ha, si jo no faig res dolent, si no cometo cap delicte, si sóc bon ciutadà? Si obeeixes, ets acceptat, et deixen en pau. Un esclau obedient que treballa, paga impostos i consumeix, cap problema. Tindràs el vistiplau de les autoritats per a poder viure la vida que ells vulguin, no pas la que vulguis tu...
Es tracta de no tenir criteri propi, no pensar ni decidir per tu mateix, seguir les consignes del ramat i cap problema. Això sí, que és pràctic i assenyat. No?
Estem rumiant la manera de desaparèixer...
Per què hem de continuar donant facilitats als nostres botxins? Per què deixar una altra pista, un altre rastre que permeti la traçabilitat de la nostra existència?
El quid de la qüestió és aspirar a la invisibilitat, fer la teva independentment de qualsevol imposició o restricció o limitació... És factible?
Per això has de deixar d’escriure, plegar com a “escriptor”
Després t’has de fer el fonedís, eliminar comptes i que el teu rastre es perdi en un moment determinat sense que puguin esbrinar si estàs viu o estàs mort...
És viable?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada