Per fi, després d’esgarriaments i obstacles, vam arribar a la Gruta dels Ous, la Gran Vagina de pedra... Cal seguir les ratlles verdes.
Un arc de Sant Martí i una mica de pluja precediren l’endinsament a les entranyes de la Pachamama. A dins, càntics, harmònics, misteri, canalitzacions, màgia, la ritualitat improvisada, l’ego dissolt, la possessió dels ancestres, ofrenes, el meu “cocounet”...
He dormit molt bé. No penso anar a la ciutat de Marsella avui. Volem ascendir encara més, als 1.000 metres del Saint-Pilon, al cim on la Magdalena era ascendida pels àngels...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada