Ens queda el reducte de la privacitat més absoluta, crear un racó de món agradable en el qual aïllar-nos de la demència del món. Epicur ho sabia: fes del teu jardí un cel nou cada dia, fuig de la ciutat i del mainstream...
No ens deixen una altra sortida. Que s'enfonsin en les seves misèries tots els miserables, que es descomposin en les seves putrefactes corrupcions, que se'ls emporti a l'infern el diable, amo i senyor dels seus actes abominables...
Nosaltres sabem on anar i sabem què fer. Ens desvinculem de les mentides i les malvestats comeses pels cucs vomitius. No volem tenir res a veure amb el seu drama. Sí, el nostre paradís real, ple de flors i rialles, el nostre hort ufanós, ens salvarà del desastre inevitable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada