entrellum

Com si els cossos no importessin. Com si el temps fos aparent. No hi ha herois, només zombis. I love your way of telling. Adam i Eva s...

Hi un mecanisme de defensa instintiu, automàtic, que detecta la negativitat i m'empeny a fugir cames ajudeu-me. Quan era petit mar...

Avui s’acaba el món, segons els maies i tot l’histerisme mil·lenarista. De fet, els maies no van dir això, sinó que hi ha hagut interpretac...

L' horòscop no s'equivoca. Ens equivoquem nosaltres. Quan estem lluny, estem molt lluny; i quan som a prop, som tan a prop que ...

"Pienso también en un blog y en un blogger egocéntrico y narcisista en extremo, expresión de un estado de conciencia alterada que desar...

Contemplo la lluna assegut a la terrassa. És una mitja lluna perfecta. A sota, els cotxes fan cua per accedir al McAuto. Menjar al cotxe és ...

Les tardes plujoses de tardor rellegeixo Pessoa : Tudo quanto pensei, tudo quanto sonhei, tudo quanto fiz ou não fiz -- tudo isso irá no out...

Hi ha una boira espessa que ho embolcalla tot: el Vallès, la meva vida, tot. Hi ha hagut sempre un impuls cap a l'abisme, una tendència ...

És així que et trobes al caire de l'abisme, conscient que, en qualsevol instant, els esdeveniments poden precipitar-se esqueixant l'...

Hem de ser inquietants. Hem de desassossegar el lector perquè se li desvetllin les neurones anestesiades. Hem d'infectar les ments aburg...

Potser no cal escriure tant. Potser no cal ser tan explícits. Potser no cal rebaixar-se a donar tantes explicacions. Potser l'escriptura...

Comprendre l’Abisme, Sostenir-se dempeus Vertiginosament Sense abocar-s’hi. Acarar el Misteri Amb ulls oberts, Amb les úniques ales De les p...

La calma. T’allunyes... Un altre cop la letargia. Silenci. Els dits, fràgils, rellisquen sobre les tecles negres... ¿La calma? El buit. La t...