entrellum

El mateix tram d'autopista avui costa un euro més que la setmana passada. Després de fer sonar el clàxon i pagar religiosament (ja m...

Tot va començar el penúltim diumenge de juliol. Havent dinat, l'Èrik i la Vane es van endormiscar dins el cotxe en un aparcament de la ...

El paradís es crema. Columnes de fum enterbolint ponent. Un cel de sang i d'atzabeja. L'eterna metàfora del foc i les cendres. S...

Bufa tramuntana de la bona. Tota la nit ha estat bufant. Des que vaig arribar aquí que l'esperava. Diuen que les tramuntanades d'es...

Entre Roses i Jóncols hi ha una bona colla de platges i de cales. D'ençà que vaig arribar , m'he dedicat a descobrir-les amb c...

És on sóc més jo A la Torre de Norfeu Montjoi a mà dreta La badia sencera als meus peus És on sóc més jo Nedant ben nu a la Llumene...

Fa tres mesos que em desperto cada dia a les 5:45 en punt. Obro els ulls, miro els números vermells del rellotge digital de la tauleta i co...

Hi ha la nostàlgia dels dies grisos d'estiu quan el cel és un sostre massa feixuc, l'absència de les lletres, el vol de les gavi...

-Pero en ti no hay dos Glaukas: en eso consiste tu perfección. Como tampoco hay dos seres en un delfín, ni en una gaviota, ni en esta hoja...

Obro els ulls i et veig Somrius i no dius res Com si somriure fos la resposta a totes les preguntes Anit vam deixar les màscares sobre la...

Ahir vent i pluja. Temps ben rúfol. D'un dia per l'altre vam passar de suar la cansalada i capbussar-nos en la piscina a quedar-nos...

En Ferran, a més de la cuina, va saber escollir un dels millors entorns possibles. El vaig felicitar per tot plegat. 

Al carnisser li va esclatar la bombona de butà mentre la seva dona es dutxava al pis de dalt. Ella va pensar que era un atemptat terror...

-¿Ya me conoces tanto? ¿Por mi pelo? -bromea ella, a gusto ya en la charla. -Más bien por tus ojos; por su hondura y su color de mar......

Ahora todo es sosiego, Malki dormita en su tapiz y los señores juegan tras la cena, sin  mandarme acostarle, todo ya se relaja, el arpa...

Cel tapat. Plovisqueja. Xafogor (aquí en diuen estuba ). Els ocells no es cansen de piular. Passen els dies i les setmanes i els mesos... A...

No es pot viure (ni avançar) amb el fre de mà posat

Tanco els ulls i penso en tu, et recordo, t'imagino: et veig somrient, feliç... I m'envaeix una tendresa infinita... tan infinita c...

Feia dies que volia canviar la capçalera del blog. Han passat dues setmanes des de la mudança i ja no tenia gaire sentit mantenir la im...