entrellum

Jo no sóc Antoni Casas Ros , sinó Antoni Ibañez Ros . Malgrat que coincidim en el nom i el segon cognom, no tinc res a veure amb el mister...

"La literatura no es un oficio, es una enfermedad; uno no escribe para ganar dinero o caer bien a la gente, sino porque intenta curarse...

"Sobre la cumbre observé la lógica iniciática de sus formas y la certeza del imposible regreso" D.G. Los adolescentes furtivos (...

Contemplo les evolucions de la bromallada mentre alterno la meva dispersa atenció entre els fragments del Dietario voluble de Vila-Matas i...

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover...

Avui faré una cosa que no he fet mai: escriuré una llista amb les meves principals influències literàries. Per influència literària entenc ...

Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke . Fito & Fitipaldis : Acabo de llegar . Actes a Vallromanes . L...

Jo sóc molt perillós quan entro a les llibreries. M'ho emportaria tot. Per això procuro no acostar-m'hi gaire. Avui he anat a Granol...

Van Morrison + Vila-Matas . El segon VM m'acaba de deixar un comentari a propòsit de la música que he posat del primer VM com a fons m...

S'ha fet esperar una mica, però per fi podeu escoltar l'entrevista que vam fer aquest dilluns a EVM . Dura 42'. Ja em direu què ...

A les 11 en punt sóc al portal de Travessera de Dalt, just davant de la parada del bus 24. La portera em confirma que és aquí i que encara n...

... de l'entrevista que vaig tenir ahir amb VM . Paciència.

De vegades, alguns somnis es fan realitat. Si no passa res, el proper dilluns 12 a les 12 h . seré a casa de l' Enrique Vila-Matas fen...

Aparquem el cotxe davant la Porsche de l'Avinguda J. V. Foix . L'edifici on es troba la seu de l'editorial Anagrama fa cantona...

19 h. Auditori del CCCB. Ple. 200 persones i algunes personalitats. Presentació del documental Miquel Bauçà: poeta invisible . Bloggers pres...

Ja fa temps que les coses se t’escapen de les mans. La il·lusió –ingènua il·lusió- de què controles la teva vida, allò que t’envolta i, fins...

Després se'n va anar, desaparegué en la penombra en la que precisament viu desaparegut. A ell , sens dubte, sempre li ha resultat més f...

¿I jo a qui m'assemblo? Doncs segurament tinc alguna cosa d'equilibrista que, en una albereda de la fi del món, està passejant per l...