entrellum

El Parc d’Ibirapuera és el pulmó verd de São Paulo, com ara el Central Park de Nova York, el Bois de Boulogne de París o els Camps Eli...

Sóc arbre que m'arrelo Ocell que obre les ales Quan canto sóc rossinyol Quan ballo onada arrissada Quan ric un raig...

Tot és immens com la rialla d’un nadó  Tot infinit  Amb arrels  Amb tronc  Amb branques  Amb fulles  Amb flors  Amb frui...

Perquè no som pedres ni arbres, defugim romandre. Més aviat onades i núvols enlaire. Que la terra lliga massa amb arrels i abraçades. ...

Els mestres empenyen. Com els fills, els grans mestres.  Quan l'ego no hi és, tot esdevé alegria. Observo el jo-no-sóc de la cadir...

- Qui et besa els llavis? - Uns llavis molsuts que m'encanten. - Qui et fa llepadetes arreu? - Una llengua de mel. - Qui t'...

Hi ha una pau intensa que m'indica que estic en el bon camí. El sol aquí dalt , amb el cant dels ocells i els arbres verds, plens d...

Fusta i pedra 100 x 50 cm El dia 2 de març de 2015, l'endemà d'una tramuntanada, tornant del Port pel camí de ronda, vaig v...

Del viatge al Marroc conservo dues imatges que tenen quelcom en comú: la ciutat en ruïnes de Volubilis i el cementiri de Salé. Podri...

T'escapes cap al sud seguint la costa. La Caddy s'embala amb la tramuntana bufant-li el cul. Res d'autopistes ni peatges. ...

Bufa tramuntana. El mar té un color blau intens amb pinzellades blanques d'escuma. La costa nord del Cap de Creus apareix més ní...

Poques coses són tan gratificants com treballar al jardí (els anglesos ho anomenen gardening ): esporgar, treure la pinassa, adobar, r...

Visc en present (com tu, com tothom). M'aturo i m'assec en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsev...

Miren, no han sido educados para estar solos. ¿Alguna vez han ido a pasear solos? Es muy importante pasear solo, sentarse debajo de un...

Hi ha una llum que tenyeix el capvespre de nostàlgia. No és groga, és viva, densa; sobre les fulles de l'heura, sobre els teulats d...

Brullen els camps al bell mig del gener. Les fulles tendres, vestides de rosada, malden per obrir-se pas devers el cel. La terra pedre...

Esporgo l'ànima com els arbres són esporgats, que quedin les branques nues, les més fortes, aquelles que fruitaran. Camino vora el...

Muchas personas no entienden que la vida de otros se transforme, porque siguen en el mismo lugar de siempre, haciendo lo mismo que sie...