entrellum

Der Wanderer hat die Erfahrung des Fremden, das Fremdsein, sich fremd fühlen...  En tots els viatges que he fet (viatges llargs en el temps ...

Sóc arbre que m'arrelo Ocell que obre les ales Quan canto sóc rossinyol Quan ballo onada arrissada Quan ric un raig...

L'home ocell ha perdut la idea de niu. Solen ser elles, les que necessiten una home-sweet-home, un cau material on sentir-se arrecerad...

Perquè no som pedres ni arbres, defugim romandre. Més aviat onades i núvols enlaire. Que la terra lliga massa amb arrels i abraçades. ...

Lo important no és on estic, ni lo que tinc, ni lo que faig. Tant se val on estigui, lo que tingui o lo que faci. Lo important és l...

A partir d'avui comences una nova etapa del teu camí. Després de 7 anys , toca canvi de cicle. No dubtis de tu mateix ni de les tev...

Són ells, que et van donar la vida. Un dia es van trobar i es van estimar. Ets el fruit del seu amor. Són ells, que t'han permès de...

Temps esvaït, temps fos, d'il·luminació escassa, de lluna plena que trepitja pedres, marges i cases. El protagonista es ...

No diguis res. No cal. Hi ha tardes que només llegeixo, tardes que només escolto el mar o veig passar gavines i velers... Hi ha tardes q...

Estic aprenent a escoltar els teus silencis. Les arrels i les ales creixen lentament, com totes les coses que valen la pena. Paciè...

Benaurada soledat. La llevantada va a la baixa. Sortirà el sol. Caminaré ... Tot endreçat, la vida endreçada, segueixo endavant... ...

L’estiu es fon als teus ulls com una mar curulla de dolçor. No hi ha cap altre horitzó que el teu esguard blau profund. Em capbusso en la ...

La platja es va buidant. Aviat quedaran només l'aigua, el sol ponent, el vent, els núvols, la sorra i un poeta amb barret de palla...

- Qui et besa els llavis? - Uns llavis molsuts que m'encanten. - Qui et fa llepadetes arreu? - Una llengua de mel. - Qui t'...

No són els fets, sinó la interpretació que en fem. Romandre quiet, en perfecta calma. No anar cap a la gent, sinó que la gent vingui a tu....

Tot penja d'un fil. L'amor-onatge que es bressola entre el llevant i el ponent. La sorra que s'esmuny entre les pedres de ...

Vagis on vagis, fugis on fugis, per molt que t'allunyis, per molt que t'amaguis, sempre duràs en el fons del teu cor aquells peton...

És quan tornes a casa que t'adones que el món era inhòspit i que la gent era aliena als teus sentiments. Descalç, amb els peus ...

Tu marxes i elles fumen. És una imatge que no et treus del cap. Torna i retorna. Fa dècades que et persegueix. El fum embolcallant el d...

Hi un mecanisme de defensa instintiu, automàtic, que detecta la negativitat i m'empeny a fugir cames ajudeu-me. Quan era petit mar...