entrellum

Arriba l’hora bruixa amb la llum màgica, la platja es va buidant, el dia defalleix tendrament. Piulen els ocells. Hi ha claredat entre els ...

He estat el diumenge completament focalitzat en el stone balancing . He omplert el jardí de piles de pedres, millorant la tècnica. La ...

Hi ha una llum que tenyeix el capvespre de nostàlgia. No és groga, és viva, densa; sobre les fulles de l'heura, sobre els teulats d...

El blog és un taller d'experimentació i, al mateix temps, un calaix de sastre on es van acumulant textos de tota mena. Si no som c...

Quin cel esbandit de núvols podria embolcallar l'alegria que sento? L'empenta del vent sobre la terra molla sacsejant les bra...

Primera posta de sol a la terrassa de la nova casa empordanesa. La banda sonora dels ocells. La mar que s'endevina propera. Oliver...

Penúltima nit a Terradets. Tot el dia amunt i avall carregant capses. Deixo la casa millor que la vaig trobar. La Landlady n'és con...

Potser no calen tantes paraules, aquest desfici de dir allò indicible, aquesta fal·lera per comprendre el que és incomprensible, com si vol...

Els arbres estan assedegats. Les fulles groguegen. L'estiu s'allarga més del compte, però no durarà. Ahir, a l'hora del capvespr...

Recreant secrets tresors, baldat de tant sentir, et deixes bressolar pel cant dels grills a l'hora del capvespre. El vent a pene...

El sol es pon per Moror . L'espectacle de trons i llamps el deixa bocabadat. És la primera vegada que veu ploure aquí amb aquesta intens...

Diuen que cada mudança que fas envelleixes cinc anys. El pitjor de tot són les capses de llibres . Anirà a l'Ikea a comprar una prestatg...

A l'hora de dinar em poso a caminar riu avall. A l'altura de Butsènit travesso el riu i torno a casa pel camí vell d'Albatàrre...

Darrer capvespre de 2010. Cel ennuvolat. Els atletes corren vora el riu. En comptes de raïm cireres xilenes. No recordo res de l'any qu...

Com cada capvespre, contemplo la posta embadalit, tots els matisos del taronja difuminant-se amb el blau. Cada cop més profund, més llunyà, ...

La poesia ha de ser recitada. L' oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per d...

Tot el matí remenant capses plenes de llibres , inèdits, manuscrits... El passat caòtic que cal ordenar. Em pregunto si val la pena guardar ...

Com cada vespre, quan el sol es pon, m'assec a la terrassa per a contemplar l'espectacle de les cigonyes provinents de l'aboca...

És tan fàcil com quedar davant el mar i començar a explicar-nos les nostres vides mentre les onades van i vénen parsimoniosament, mentre els...

M'he estat a la platja fins que el sol s'ha post. Necessitava el mar, necessitava l'horitzó, necessitava el vaivé incessant de...