entrellum

Hi ha el cel i el mar esvalotat d’onades massa tèrboles Del caire del fingir ser massa fi per acabar escopint paraules Veniu fills de ...

Intento imaginar Jordi Pujol ensorrat a casa seva...Què li deu dir la Marta? I els fills? I la resta de la família? Com a cristià, sabia q...

Hi un mecanisme de defensa instintiu, automàtic, que detecta la negativitat i m'empeny a fugir cames ajudeu-me. Quan era petit mar...

No has de canviar el món, sinó canviar el TEU món, cercar i crear les circumstàncies adients per a desenvolupar el teu potencial com a...

La convivència i el coneixement mutu porten a la decepció inevitable. Hi ha seducció mentre hi ha misteri, és a dir, ignorància. L'...

Uns mesos abans de rebre el Premi Nobel, Pablo Neruda va estar deu dies a Rapa Nui. D'aquesta visita en va sortir un poemari: “ La rosa ...

La sang palestina és la meva sang i la teva sang; sempre vermella, sempre calenta, sempre a punt de brollar... Pots tancar els ulls i imagin...

Fa dies que no parlo del Mestre portuguès . M'arriba un mail de Jean Robur amb un parell d'enllaços que us recomano, a un article ...

La decepció inevitable . No vull res de tu. No vulguis res de mi. Deixem que les coses llisquin amb naturalitat. Trobar-se i acomiadar-se. C...

Avui és 6.6.6 i diuen que s'acaba el món. Em sembla perfecte. Doncs que s'acabi. Ja durava massa, aquesta absurda comèdia. La verit...

No suporto la sordidesa ni com a recurs literari. Quan la sordidesa pren forma humana, l'ésser que en resulta esdevé brut, miserable, me...