entrellum

És fàcil: es tracta de ser tu mateix, de deixar que la vida flueixi en els instants que encara som aquí bategant, respirant, caminant, ...

Hay algo en mi que no acaba aunque se acaben las palabras, algo que tiene el color de tus ojos y la luz de tu sonrisa, algo que me sostien...

Som cel I res no ens emportarem  tret d'aquestes hores El silenci de Déu al tou dels dits Tremolosa tendresa dels llavis hu...

No hi ha finals, tot són principis . Ho dius amb aquesta calma infinita que brolla del fons del teu ésser misteriós. Cada instant és n...

Tan a prop que res no ens destorba en la penombra fràgil dels instants volàtils abans que la mort se'ns endugui mar enllà a la remota ...

Visc en present (com tu, com tothom). M'aturo i m'assec en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsev...

Passen les hores sense tu i m'adono que la pell no pot ser obviada. Som de carn i de fang, materialment fràgils. La tardor ens arra...

Vagis on vagis, fugis on fugis, per molt que t'allunyis, per molt que t'amaguis, sempre duràs en el fons del teu cor aquells peton...

Quan t'adones que tot és provisional, no solament el que tens o el que fas, sinó el que ets, la vida mateixa que penja d'un fil...

Com més lliure em sento és caminant i escrivint, és a dir, sent esclau dels peus i de les paraules . El foli en blanc (o la pantalla) i l...

Surto de Palau xino-xano en direcció est. Arribo a la urbanització de Mas Fumats i, deixant enrere les cases, m'enfilo per una tarte...

És aquesta estranya sensació (dic estranya però cada cop em resulta més familiar) de què tot se'n pot anar a fer punyetes en qualse...

Sovint cerquem la seguretat de les coses i dels sentiments. Quina quimera! Res no és segur en aquesta vida, per molt que intentem planifica...

Retira't dins de tu mateix, viu amagat, aconsellava Epicur . L' autarquia és l'únic camí per assolir l' ataràxia . S'é...