20.5.09

No em busqueu. No m'espereu. No tornaré.
    Escrit per a les

    10 comentaris:

    joanet ha dit...

    Espero que deixar els comentaris oberts sigui també una petita porta oberta.

    Què facil és donar ànims, eh Toni?

    Cuida't!

    15:23
    Putxinel·li ha dit...

    Ei, doncs mira et venia a dir que t'han confós amb n'albert villaró al número 69 de la revista el mundo de los pirineos, surt una foto teva il·lustrant el llibre d'en villaró obaga- guárdame las vacas
    ja tornaràs
    Au, salut

    23:01
    Marego Huki ha dit...

    Aroha Nui, Tony, Maururu!

    19:20
    Francesc Puigcarbó ha dit...

    adéu....., o a reveure!

    19:12
    Anònim ha dit...

    eis, k a mollet hagin trobat un menir més valuós que el teu de vallromanes no es cap raó per suicidar-se. Tranquil, esperarem la teva tornada trobat un de més gran), et done(fins que n'hagis m temps per buscar: no et preocupis, per aquí no patirem gaire. anim.

    20:42
    Arcangelo ha dit...

    Mai no diguem mai (a un mai hi afegien, greu em sap citar-los, Lax'N'busto)...
    Sort i fe!

    21:13
    Anònim ha dit...

    Com diuen els italians: boia chi molla!

    Jordi Garriga (nihil obstat)

    19:07
    AVF ha dit...

    Sembla que diguis el teu epitafi i fins l'últim moment donant pel sac a algú o altre, en aquest cas als budistes que creuen en la reencarnació!
    El meu seria:"que me quiten lo bailao"(ja sé que es en castellà, però intenta traduir....
    Per algú que es pren la vida i la mort tant poc seriosament com jo el que dius em sembla un número de fatalitat del que te’n riuràs d'aquí a molt poc, així que: buscat, si cal esperat i tornat a tu mateix.. El que no ens ha de buscar ets tu a nosaltres perquè ja ens tens.

    9:43
    Pafiam ha dit...

    Noi, casualitats de la vida, jo plego, tu plegues, tot i que les causes no siguin les mateixes. Malgrat discrepàncies -grans però poques- considero que la teva veu és valuosa.

    Fou el teu blog un dels primers en que vaig participar. Confio em permetràs despedir-me dels que alguna vegada han passat per Patria Fides Amor, i a l'hora convidar a llegir el manifest final "He dit prou perquè els que amb la boca em negaven en el fons del cor els nasqués el dubte, i els cagadubtes ho veiessin clar:..." "Cap persona sensata, honesta i cabal, ha pogut llegir la majoria d'aquestes seleccions sense immutar-se, indignar-se..." Tot penjant el nas vermell, rebeu una abraçaaada de Pafiam, el pallaso destraler.

    20:53
    Dessmond ha dit...

    Toni,
    Facis el que facis, espero que t'ompli. A vegades no cal fer res de res. Només despertar i deixar que el dia tranquil·lament passi davant teu. Què més pots demanar?. Una bona safata de canalons?. A vegades només deixar passar el temps és un plaer difícilment superable. Molta sort!

    19:24

    Publica un comentari a l'entrada

    Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)