22.10.22
De matinada
La gent que no ha despertat ja no despertarà. Tot està plantejat com un boicot contra l’awakening, perquè no pensis, no hi hagi silenci, no descobreixis els límits de la Matrix, i continuïs hipnotitzat pels fakes i els miratges propagandístics.
Que no t’afectin ells ni la seva infravibració bachata, vulgar. Eleva’t cada dia més amb les teves ales llustroses. No és prepotència ni ego exagerat, sinó la constància espiritual de què ets un ésser superior, un guerrer de la llum, fill de les estrelles...
Tot està bé. El pla diví continua endavant. Sigues canal obert per a les energies benèfiques. Defuig els pensaments i els sentiments negatius. Que l’Amor, la Veritat, la Bellesa i la Bondat guiïn les teves accions.
19.10.22
Una conspiració espiritual
Costa desfer-se de certes coses, costa desaferrar-se’n. És l’attachment i el desatachment, l’afecció, la unió que estableixes amb certs objectes i subjectes, els lligams personals o instrumentals, mentals, sentimentals o estrictament materials.
Avui no he plorat quan he venut la Caddy a una dissenyadora que se’n va a viure a Manacor. Malgrat haver fet 243.689 km junts i haver estat innumerables nits íntimament acoblats, no m’ha resultat massa difícil dir adéu al vehicle del meu nomadisme solitari, potser els anys més autèntics de la meva existència.
El proper serà un Volvo, el segon que tindré. Quan vaig fer 40 anys em vaig regalar un S40 i ara em regalo un CX40. Per als viatges tenim La Liberty...
El món s’enfonsa, els negocis tanquen, la inflació galopant, tot sembla una hecatombe, acollonits amb una possible guerra nuclear suïcida...
Tanmateix hi ha
«Uma conspiração espiritual. Há células dessa operação em cada nação do planeta.
Somos “O Exército da Consciência". Lentamente estamos construindo um novo mundo, com o poder de nossos corações e mentes. Seguimos com alegria e paixão. Nossas ordens nos chegam da Inteligência Espiritual e Central. Estamos jogando bombas suaves de amor sem que ninguém note: poemas, abraços, músicas, fotos, filmes, palavras carinhosas, meditações e preces , danças, ativismo social, sites , blogs, atos de bondades. O mundo precisa de amor! Expressamo-nos de uma forma única e pessoal, com nossos talentos e dons. Sendo a mudança que queremos ver no mundo.
O amor será a religião do século XXI.
Seja a mudança que quer ver acontecer no mundo. Ninguém pode fazer esse trabalho por você. Nós estamos recrutando. Talvez você se junte a nós ou talvez já tenha se unido. Todos são bem-vindos. A porta está aberta!»
17.10.22
12.10.22
Santa Bauma 5
La lògica (i el flowing) del pelegrinatge ens havia de portar al cim del Sant Piló, a 1.000 metres d’altura, on la Magdalena era ascendida pels àngels 7 cops al dia i des d’on pots albirar la Mediterrània...
Farigola potentíssima, una capella on vaig cantar gregorià, les vistes de 360 graus, la puresa indescriptible del lloc, sobre la pedra calcària. Era el darrer dia. Després de la Gruta dels Ous, ens calia superar-ho, i així fou.
Vam baixar flairant perfum de rosa i, durant la roda de paraula amb la qual vam concloure el recès, gairebé a les fosques, els 18 pelegrins vam poder expressar les nostres impressions diverses...
Recomanació bàsica: l’allotjament ha de fer-se a l’Hosteleria, que disposa dels llits més propers al bosc.
Que els dominics “tinguin cura” de la Santa Bauma implica moltes limitacions. Ni aigua de dins vam poder aconseguir, perquè l’aixeta no rajava. Avoid.
La Gruta dels Ous és complicada de trobar si no coneixes el camí, marcat amb ratlles verdes. Allà no hi ha dominics, i endinsar-s’hi fins al fons suposa capbussar-se en una experiència radical. En el meu cas, as usual, vaig canalitzar sons ancestrals...
Confirmo que lo meu no és la dinàmica grupal. Em costa molt obeir un líder, seguir les pautes heterònomes. Pateixo. O vaig a la meva bola, al meu ritme, o no aconsegueixo gaudir ni fluir (que són sinònims)
Ja som a casa. Els sòcols lacats. L’hort ple d’herba. Les mosquites ataquen.
Diuen que al desembre faran un altre recès a Portugal, a la quinta que regenten Ricarda i David, prop de Guimaraes. Em sobra el guru. I pitjors encara les adeptes (“mis chicas” diu ell cofoi)
Deuen ser gelos.
11.10.22
Santa Bauma 4
Ara ja sabem que havíem de venir aquí per a conéixer certes persones i un lloc de poder en el qual viure experiències profundes.
Per fi, després d’esgarriaments i obstacles, vam arribar a la Gruta dels Ous, la Gran Vagina de pedra... Cal seguir les ratlles verdes.
Un arc de Sant Martí i una mica de pluja precediren l’endinsament a les entranyes de la Pachamama. A dins, càntics, harmònics, misteri, canalitzacions, màgia, la ritualitat improvisada, l’ego dissolt, la possessió dels ancestres, ofrenes, el meu “cocounet”...
He dormit molt bé. No penso anar a la ciutat de Marsella avui. Volem ascendir encara més, als 1.000 metres del Saint-Pilon, al cim on la Magdalena era ascendida pels àngels...
10.10.22
Santa Bauma 3
Mai he pogut ser ramat. Ho vaig intentar manta vegades, fracassant sempre. L’experiència més radical fou l’opusiana –de la qual en vaig sortir escaldadíssim– d’ençà de la qual sóc llibertari anarcoindividualista total.
La dialèctica entre indivial i grupal no se’m dóna bé. Guanya la força centrífuga, encara que sovint es puguin produir situacions centrípetes, re-unions més o menys reeixides. Em passa amb la societat i també amb la parella...
El dia d’ahir va rebre la interferència de la «pénurie de l’essence» a les benzineres franceses. No hi ha combustible arran de la vaga dels treballadors de les refineries.
Una part del grup ha hagut de quedar-se a dormir a l’Hostaleria de la Santa Bauma perquè no teníem prou vehicles per a baixar al càmping. Veurem com evoluciona el tema avui dilluns. Nosaltres disposem encara de mig dipòsit a la Liberty, suficient per a tornar a casa (a 400 km d’aquí)
La lluna plena ha fet de les seves. El guia del pelegrinatge ens està decebent. És brasiler. Regna la improvisació i el caos (sota l’aparença del fluir adaptant-se als esdeveninents). Tot plegat és un exercici o potser un joc. Veurem.
Ahir vam intentar atènyer la Gruta dels Ous, però vaig errar el camí. Em seguien 4 dones.
9.10.22
Santa Bauma 2
Dues coses intel·ligents que pots fer a la vida: anar-te’n a la platja i caminar per un bosc d’arbres centenaris...
Els roures, teixos, boixos grèvols i faigs del Bosc de la Santa Bauma impressionen per les seves dimensions. Hi ha el camí estret per a fer l’ascensió a la bauma i el camí ample per a baixar. Un cop a dalt, t’adones que els dominics controlen el lloc de poder. Res a fer.
És la Natura, la que compta, no pas el control institucional de l’església. Compta l’abric natural neolític i el brollador d’aigua, ara amb una aixeta que no funciona. El massís de pedra calcària i tot el paisatge corprenedor, malgrat la nefasta influència humana.
Peregrinar en grup és entrebancador. Surts sempre tard i vas a pas de bou. Però t’hi adaptes. El nostre guia brasiler té una bonhomia proverbial.
El grup, majoritàriament femení, és molt divers, d’origen i de fesomies. Tenim des de bruixes cèltiques a follets bosquívols que canten, vedets espiritualoides i femelles etèries, algunes tot el contrari...
La variació tipològica humana dóna molt de joc, ens fa sentir únics i alhora comunitaris, que formen part d’un corrent energètic comú que ens ha aplegat aquí, ara.
Som cercadors, si no fos així, què coi fotem en aquest racó de món, sota d’advocació de la Magdalena? Expecadors? Volem aprofundir en el Sagrat Femení? Per anar on? A la Cova dels Ous? Potser demà, si fa sol...
Avui pleniluni ennuvolat. Ahir no ens va ploure, per sort. Crec que sortirem abans que ahir. Som-hi.
8.10.22
Santa Bauma 1
És molt difícil mantenir el silenci i no jutjar. L’ego sempre intenta imposar-se, fer-se veure, mitjançant l’anàlisi racional.
L’energia dels llocs i la de les persones ens arriba de forma directa, sense el concurs de la ment. Som canals. La copsem, la sentim, però sovint no som capaços d’esbrinar gran cosa més.
Són les vivències o experiències “paranormals” (transcendents) les que marquen les fites principals del nostre itinerari espiritual.
La vida és aquest camí, un pelegrinatge, una recerca constant del sentit de tot plegat: d’on venim (origen, ancestres), qui som i on anem...
Sembla que plourà. Avui farem la primera pujada a la Santa Bauma. El bosc sagrat. La Magdalena (Sagrat Femení) ens guiarà i ens conhortarà. Així sia!
3.10.22
Sóc el meu relat
Sóc el que he viscut, el que he fet, moltes coses. 58 anys donen per a molt. Habiten en nosaltres innúmers, tot un seguit d’identitats vaporoses o líquides, res estable que duri massa. Sóc tot això i el relat que en faci.
El relat ho és tot. Més que els fets, més o menys memorables, lo important és com els expliques, com te’ls expliques a tu mateix i als altres: la teva història única i irrepetible.
He viscuts tantes vides dins la Vida, com una matrioixca que no s’acaba mai. Potser la mort sigui l’obertura d’una altra nina...
He fet molts papers de l’auca. Aquí rau la gràcia, l’encís, en la varietat i la diversitat de les possibilitats humanes, que no sempre siguem el mateix ni fem sempre la mateixa activitat.
Aquesta és la raó per la qual m’agrada tant viatjar. Si la vida és viatge, o sigui, canvi, mutació, metamorfosi, ja sóc feliç. La novetat, a qui no li agrada? La sorpresa que sadolla la curiositat. No saber què et trobaràs demà, on aniràs a raure.
Es fa fosc al bosc. Algú ha ampliat el Cercle. Ha posat més troncs al voltant, de manera que ja comença a semblar una espiral. És un treball col·lectiu i anònim. Sempre que hi torno em trobo coses noves. Les beceroles foren el 2017. Ara ja té vida pròpia. M’encanta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)