Els roures, teixos, boixos grèvols i faigs del Bosc de la Santa Bauma impressionen per les seves dimensions. Hi ha el camí estret per a fer l’ascensió a la bauma i el camí ample per a baixar. Un cop a dalt, t’adones que els dominics controlen el lloc de poder. Res a fer.
És la Natura, la que compta, no pas el control institucional de l’església. Compta l’abric natural neolític i el brollador d’aigua, ara amb una aixeta que no funciona. El massís de pedra calcària i tot el paisatge corprenedor, malgrat la nefasta influència humana.
Peregrinar en grup és entrebancador. Surts sempre tard i vas a pas de bou. Però t’hi adaptes. El nostre guia brasiler té una bonhomia proverbial.
El grup, majoritàriament femení, és molt divers, d’origen i de fesomies. Tenim des de bruixes cèltiques a follets bosquívols que canten, vedets espiritualoides i femelles etèries, algunes tot el contrari...
La variació tipològica humana dóna molt de joc, ens fa sentir únics i alhora comunitaris, que formen part d’un corrent energètic comú que ens ha aplegat aquí, ara.
Som cercadors, si no fos així, què coi fotem en aquest racó de món, sota d’advocació de la Magdalena? Expecadors? Volem aprofundir en el Sagrat Femení? Per anar on? A la Cova dels Ous? Potser demà, si fa sol...
Avui pleniluni ennuvolat. Ahir no ens va ploure, per sort. Crec que sortirem abans que ahir. Som-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada