Últim dia a Canavieiras, el gran descobriment del meu primer viatge a Bahia. És dissabte al matí. Em perdo pel mercat. Hi ha de tot, per a donar i per vendre. El més pintoresc és com lliguen els crancs vius en manats. Un home que va en bicicleta en porta un fotimer. També venen la carn del cranc neta de closca, en bossetes.
He caminat amb la marea baixa, com cada albada. És el moment més deliciós del dia, el més meditatiu. Enmig de la grandiositat del paisatge, només et surt el silenci i la veneració, el cant sagrat de l’ànima que reconeix la divinitat en la matèria. Ja ho va dir Plató: es tracta de recordar d’on venim i qui som. Venim dels elements i som elementals.
Sol i mar i riu i sorra i brisa i núvols i manglars i peixos i crancs i meduses i urubús i petxines i palmeres i garces i estrelles i horitzó...
Tot això som. Elementals. I un garbuix de paraules que ens fa humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada