He vist dofins jugant a fet i amagar, crancs mimetitzant-se amb les arrels dels manglars, petxines rosades, dòlars de la sorra, palmeres que cauen i moren abatudes per les onades, garces blanques i garces negres, els vaixells dels pescadors tornant de pescar camarão.
He vist els ulls de la gent senzilla: el cambrer que col.lecciona monedes estrangeres, la dona que ven xocolata fet a casa, el barquer que t’explica històries de sirenes, la veïna jubilada i la seva gateta Crystal, argentins i italians que han oblidat el passat, músics genials tocant al carrer, hippies autèntics, turistes que sopen cada dia pizza, la noia de tretze anys prenyada, amb la mirada perduda...
He vist el món, la misèria i la bellesa de tot plegat, i estic en condicions de dir-vos que val la pena fugir dels inferns habituals per a cercar aquells paradisos llunyans que el somni afaiçonava quan érem infants.
El nen que sóc no voldria fer-se gran. Mai de la vida. Mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada