Canavieiras 3

Caminar 10 km per la platja de l’ilha da Talaia fins a l’extrem on el riu s’ajunta amb l’oceà. 

Veure sortir el sol entre núvols i, a l’altra banda, l’arc de Sant Martí omplint de colors l’horitzó. 

Trobar crancs enormes, violacis, els famosos guaiamums (cardisoma guanhumi) i jugar una estona amb ells mentre, valents, et planten cara amb els pinces. 

Deixar el temps en suspens, perquè en aquest racó de món ningú té pressa, ni tan sols existeix la idea de pressa. 

Donar gràcies, sempre donar gràcies, per poder gaudir de tanta bellesa, per l’acompliment dels somnis, perquè la salut i l’amor ens acompanyin sempre. 

Tornar els 10 km amb el sol a dalt i cercar desesperadament l’ombra de les palmeres. Mai havia valorat tant les ombres com aquí. 

Arribar exhaust i prendre una dutxa. Esmorzar fruites i sucs. Preparar-me per a l’excursió estrella d’aquesta tarda: navegarem entre manglars, ens empastifarem el cos amb fang negre, visitarem l’illa de les Garces, farem fotos a la posta de sol... 

Tinc saudades de Brasil abans d’anar-me’n... És com trobar a faltar la persona amb la qual encara dorms cada nit...