entrellum

Me n’allunyo, dels humans, de la seva corrupció intrínseca, de les rivalitats i enveges, tendeixo al minimalisme, a la senzillesa, també de...

  Tot el que tenim és efímer, transitori, passatger: el lloc on vivim, els objectes, les relacions, les màscares que portem... Al ca...

PURESA Retrobar el centre, la mística. Tu sol en la Natura, el nucli. El silenci.  Més enllà de les relacions, de la teran...

Aquarel·la pintada el 10-4-1992 i inclosa dins el poemari Kènosi Però el meu somni sense brúixola virava cap a altres camins... ...

Miren, no han sido educados para estar solos. ¿Alguna vez han ido a pasear solos? Es muy importante pasear solo, sentarse debajo de un...

Pujo al pla de Malpartit i m'assec en un banc de ferro per a contemplar els cims nevats del Pirineu que treuen el cap rere la tanc...

VOLA  El món és petit amb les ales esteses   Deixa que els teus somnis t'assenyalin el camí  L'hivern no dura sempr...

No n'hi ha prou amb haver viscut. Escriure afegeix a la vida una pàtina, un rovell que ens fa sentir menys vulnerables a la inclemència...

Has de ser capaç de distingir el que realment ets del que representes. Sota la pell, sota la imatge que dónes davant el mirall dels ulls al...

―¿No trobes que ja va sent hora de llevar-nos la màscara i esbombar a tort i a dret el que som realment? La gent pensa el que pensa perquè ...