Estic a Paraty i es fot a diluviar... M’espero dins els carro fins que acaba el xàfec. On vaig? Em van donar una dica: no et perdis la Praia do Sono... Som-hi doncs.
Agafes la carretera que va a Trindade i, després, et desvies a l’esquerra cap a Laranjeiras, que és un gran condominio privat amb port interior (com ara Empuriabrava en petit). Es veu que és propietat de capital luxemburgès.
Aparques el carro en un estacionament de Vila Oratório (20 reals x dia, 5 euros) i una furgoneta et porta fins a la barca que et conduirà a la Praia do Sono (la platja de la son, perquè somni és sonho). 35 reals, 9 euros.
De fet, s’hi pot accedir per una trilha que travessa la Mata Atlântica, una horeta de camí. He optat per la via marítima perquè avui ja havia cansat les cames pujant al Pão de Açúcar de bon matí. La faré de tornada.
La Praia do Sono fa 1,3 km, té sorra fina i blanca, aigua transparent. Lloc tranquil on els pescadors ofereixen peix a la brasa en barraques fetes de fusta i adob. Es troba dins l’Àrea de Proteçao Ambiental do Cairiçú. A prop té cachoeiras (Pocinho, Galhetas, Saco Bravo) i piscines naturals (Jacaré), a banda de tres platges més: Antigos, Antiguinhos i Ponta Negra, desertes i salvatges.
Diuen que el nom li ve perquè les muntanyes que l’envolten fan que el sol surti més tard i es posi més d’hora per la qual cosa acabes dormint més temps pel matí. Una altra hipòtesi és que per aquí passaven els del Caminho do Ouro i paraven per a dormir. Sembla ser que aquí va fer cap un vaixell de Còrsega que portava gent expatriada (delinqüents, vagabunds). Els descendents són de pell blanca i alts, i no els agrada gens que els recordin els seus orígens.
Torna a ploure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada