La mar en profunda calma
Dormen els dofins, no pas jo
Pleniluni abrusador
El cos és un artefacte fràgil
Sort en tenim, de les ales etèries
Que ens eleven fins al blau més nítid
Feia segles que no escrivia un poema
Suposant que això sigui un poema
La mar en profunda calma
Tard o d’hora morirem tots
Amb més o menys escarafalls
Tenim una sola vida: aquesta!
I és immoral no gaudir-la a fons perpetrant els somnis més salvatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada