Escriure o no escriure

Set setmanes sense actualitzar aquest blog. De fet el tinc com a privat, sense accés al públic. Els motius? Diversos. Hem estat uns quants mesos reformant la casa que hem comprat. Vull mantenir un perfil baix a les xarxes socials, no proporcionar massa informació, esdevenir ocult i misteriós. D’ençà de la plandèmia s’ha vist clar que cal protegir-se. La privacitat està en perill, la decadència de la llibertat imparable. Una societat atemorida, enganyada, manipulada, cega, obedient, no pot conduir a res de bo. Hem de crear el nostre petit paradís (microcosmos) i evitar la socialització, defugir les dependències sistèmiques. Conreem un hort, fem foraging, viatgem… Cada cop és més difícil establir connexions personals veritables. La gent sembla zombificada. Escriure és perillós. Donar pistes i deixar petjades no és prudent. Winston Smith escrivia el seu diari clandestinament, amagat de les telepantalles. L’acte subversiu literari com a darrer reducte de llibertat individual. O el Silenci.