entrellum

Avui és dia de comiat. Marxo de Cap Ras després de set anys i mig d’arribar-hi (vaig veure sortir el sol el dia 1 de gener de 2015 des de la...

Morir-se és possible tothora Hi ha una tic-tac inoïble que ens empeny cap al no-res «No blanquejarem la cendra» (digué Vicenç Pagès al darre...

Pensava que podria viure sense escriure. No pas. El que més he fet a la meva vida: caminar, llegir, escriure... i menjar xocolata! I espréme...

Hem anat a buscar aigua a la font i ens hi hem trobat dos éssers preciosos: un neocàtar (Alexander) i un alquimista floral (Luiz). L’un nasc...

La sensació de tornar a marxar, el compte enrere dels dies que resten fins a tancar la porta definitivament i donar les claus.  10 dies. Sen...

Es tracta d’escapar de la rutina, dels hàbits quotidians, del paisatge massa vist i dels plaers previsibles. Es tracta de sortir del marc co...

Primera setmana d’agost, el mes més horrorós, ple de gent, o sigui, de soroll i vulgaritat. Música nefasta, inoïble. Platges a petar. Trànsi...

Bufa i rebufa la tramuntana enmig de la nit xafogosa. No puc dormir. Les estrelles brillen allà dalt. Canten els grills a prop. Tu dorms. Só...

La vida alternativa consisteix a ser tu mateix i a fer les coses creativament, malgrat les modes o els usos socials establerts. És senzill r...

Que la vida són etapes, capítols, èpoques. Em queda un mes per a deixar Cap Ras. Per sort, no marxo gaire lluny. D’ençà que vaig arribar-hi ...

Hi ha d’haver un abandonament, com quan entres al mar i et deixes endur per les onades, en el bressoleig del corrent, surant com una fulla i...

Si la teva vida és prou interessant, per què hauries de preocupar-te per la vida dels altres? Què coi t’importen els altres?  Per què haurie...

Totes les vides són buides, totes destinades a morir. La gràcia està si podem aconseguir una certa plenitud vital, omplint de sentit l’exist...

Avui he escrit això a Twitter : «Vaig estar uns anys engalipada amb el miratge independentista. Quan tot se’n va anar en orris, me’n vaig an...

Potser el meu pitjor defecte és la impaciència: voler el resultat de seguida, ser incapaç de gaudir del procés...  De fet, en tinc una bona ...

Volien abatre’m de males maneres, deixar-me malferit, en prostració horitzontal, fet un ninot inservible, una pelleringa pseudohumana, un dr...

Esparvera assistir en directe al col·lapse de l’espècie humana, adonar-te que el sistema ha petat i que, cada dia que passa, les neurones es...

La mar en profunda calma Dormen els dofins, no pas jo Pleniluni abrusador El cos és un artefacte fràgil Sort en tenim, de les ales etèries Q...

Fa massa temps que no escric. Faig treballs manuals: tallar canyes, picar rajoles, plantar tomateres, etc. Em canso les mans i els braços, m...

Desdibuixo les passes, les empremtes, totes les ombres digitals que han virtualitzat la meva existència aquests darrers lustres. Recordo l...