Zapatero els va anomenar profetas del miedo. Són la mateixa gent que proclama la “decadència” d’Espanya i de Catalunya. Com l’article de Francesc de Carreras ahir a La Vanguardia. Com el nou pamflet de l’Arcadio Espasa. Per als reaccionaris qualsevol progrés significa “decadència”. Com que no ho poden matar, diuen que està malalt. És el discurs catastrofista, apocalíptic, el mateix discurs que utilitzen alguns revisionistes per a justificar l'Alzamiento Nacional franquista. Ells, tan catòlics, tan cristians, sempre disposats a “salvar” les essències, la pàtria, i el que faci falta. Redemptors de mena, peperos, opusians, ciutadans compromesos… Els hauríem de donar les gràcies perquè vetllen sol·lícitament per nosaltres. ¿Què faríem sense ells? ¿On aniríem a parar? La decadència de Catalunya, sí. Perquè aquí ja no es parla el castellà. Perquè aquí ens torquem el cul amb la bandera espanyola. Perquè el totalitarisme nazionalista perpetra un lliberticidi sistemàtic. Perquè… Sí, home, sí. La decadència de Catalunya. Com que la realitat no s’adiu amb la seva volença, la realitat s’equivoca. Tossuts, energumènics, cridaners… Es veu d’una hora lluny que estan acollonits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
▼
de febrer
(39)
- ¿Quan es mor un blogger...?
- I am thinking of aurochs and angels...
- I'm a secular human being...
- No lloverá...
- Liebeserklärung...
- Dues hores i mitja amb la meiga Luz Casal...
- Aparquem el cotxe davant la Porsche...
- He estat una hora amb Jordi Herralde...
- M'entrevisten via mail...
- Curiosa la teoria del senyor Carol...
- Hi ha un paio a Guayaquil...
- Parlant de la química de l'amor...
- El vertigen...
- Plou...
- Entre la rauxa i el seny...
- Si no vaig errat...
- Normal és mediocre...
- Avui fa sol...
- Tanmateix, el dubte creix...
- Al final de su vida, el filósofo alemán...
- Qualsevol indocumentat pot obrir un blog...
- Ramon Llull, el Doctor Il·luminat...
- El jueu Bloom diu...
- Podem seguir endavant com si res...
- Ara que ja sabem qui mana...
- Jauss em regala...
- Zapatero els va anomenar...
- Dinem al millor restaurant...
- Mahalta: no cal que inventis...
- Rebo el següent mail...
- És probable que la reacció...
- Floriran els ametllers...
- Jo també plegaré qualsevol dia...
- Em pregunto què pensaria Kierkegaard...
- Tot és incert...
- La literatura ens fa més feliços?
- Una nit a la Terra...
- No sé si dedicar-me al ciclisme o a la poesia...
- El personatge més inquietant...
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada