Refaig camins...

Refaig camins que no menen enlloc. M'obsedeixo amb detalls que ofeguen clarors. Trobo que som massa fràgils penjats de les emocions. No penso oblidar les errates que m'han portat fins a la victòria dels teus llavis. Seria capaç de desprendre'm de tot tret de la teva mirada. Cerco encara el redós d'un altre capvespre lluny de tot i de tothom. ¿Per què no m'escrius? ¿Tanta por tens de tu mateixa? Escolto músiques noves com aquest ruixat que ha caigut sobre els pins assedegats del poble. Bec Pepsi esbravada. Dóna'm un altre orgasme fet de paraules. ¿Per què calles? Encara som a les beceroles. La nit em bressola. La solitud m'acarona. Només tinc dits i mots i somnis i alguna engruna del pa que vam menjar junts a la vora del riu aquell dissabte radiant de març... Refaig dreceres i marrades per a tornar fins a tu. M'entretinc i bado sense trobar-te. ¿On vols que vagi? Cada passa que dono m'allunya de l'horitzó. ¿Per què calles? ¿Què vols què en faci, d'aquest silenci, d'aquesta buidor? No. No penso oblidar-te.