Una setmana completament desconnectat. Lluny de les rutines. La marea puja i baixa. Se'm fa molt costa amunt escriure...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
▼
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
▼
de març
(30)
- Videocomentaristes
- Capvespre 28.3.08
- Cap de setmana
- El futur
- La tragèdia
- Solvitur ambulando
- Marxa ràpida
- Dia de la Mona
- Diumenge de Resurrecció
- A 1.000 km. de casa
- Des de Sant Mateu
- Anar per lliure
- UCP
- Delenda est?
- Indòmita
- L'efecte Montilla
- Primer vídeo amb la nova digital
- Tops
- 44
- Resultats 9-M
- Gris futur
- Molt sospitós
- Tot és contingent
- Vent del nord
- Autoritat 200
- El meu debat
- Primer dilluns de març
- Du weisst nicht
- Capvespre 29.2.08
- Ulleres noves
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)
5 comentaris:
Viatjar és acumular sensacions i paraules per a ser escrites.
Hem perdut aquella addicció que ens tirava endavant de forma inexorable...? Ja ho tenen això les noves sensacions i demostren que molts només escrivim per a fugir de la rutina.
M'has posat les dents llargues, últimament no puc escriure però per motius molt diferents, ja m'agradaria tenir els teus!!!
que bonic el paisatge!
quina enveja!
Un indret on els verds és mostren sinuosos i la llum és un mirall on ressona el batec de la mar. Un indret màgic on les marees llisquen mandroses per les platges creant efimers paisatges entre miratges de sal. Un indret a 1.000 Km. de casa on l'aire és un alè de transparències pletòric de colors, a voltes vestit de núvols, i el paisatge té l'embruix de enamorar-te.
Publica un comentari a l'entrada