Les orenetes han marxat. Jo també marxo de la casa que m'ha acollit durant tres mesos. M'espera un nou horitzo...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
-
▼
de setembre
(21)
- Escriptures del jo
- Tactes
- Llibres vells
- De vegades
- Com una exnovia
- I'm lovin' it
- Encís
- Un nou horitzó
- El trasbals de la novetat
- Realitat versus Ficció
- El juego de la vida
- طائفة لاردة
- Nou cicle
- Una altra tardor
- Arenys de Munt
- Tokerau
- Quetzalcóatl
- Nachtzeit
- Mis letras son mis alas
- Jo també vull votar
- Mascarades
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)
4 comentaris:
Et desitjo molta sort. Les teves passes són sàvies. Trepitja amb fermesa pel nou camí que has escollit. Una abraçada.
Afortunadament si marxem solem anar a algu lloc. La foto és l'horitzó nou o el vell?
Gràcies, Núria!
Arcangelo: la foto és l'horitzó nou
Reconec el nou horitzó. Són un bons pisos.
Publica un comentari a l'entrada