Tokerau és vent i Mahina és lluna. Són les meves paraules predilectes en la llengua rapanui. Sol es diu Ra'a, com el déu egipci. Les erres són suaus i les hacs s'aspiren. Una mateixa paraula pot significar diferents coses depenent del context i del to de veu. A Rapa Nui no existia la religió fins que van arribar els capellans cristians. Els moais no són déus, sinó l'efígie vivent dels avantpassats. Ells no adoren res, respecten la terra -Te Henua- i els ancestres -Tupuna-. Creuen en el Mana, l'energia, el poder. Aquest Mana va ser el que va moure els moais. Ha Ere Moai. Els moais caminen. No els preguntis res més perquè no en trauràs l'aigua clara. Observa, descalça't, camina, sent. Tu mateix comprovaràs la presència del Mana que t'entra pels peus, et puja per les cames i et carrega com si fossis una bateria. Vaig deixar l'illa curull d'energia. Encara em dura. Mahina és lluna i Tokerau és vent. Nit es diu Po, i Otea és el dia. Rangi és el cel. La mare terra és Kainga. Tangata és home i Manu ocell. Miris on miris només hi veuràs aigua, Vai Moana, l'oceà immens que encercla el melic del món, te Pito o te Henua. L'illa ets tu, recòndita, plena de volcans i de cavernes. Els desigs són peixos que et fan pessigolles. No hi ha serps, no hi ha temptacions. Tot és bo en el paradís, no hi ha malícia. Sobren turistes i xilens. L'Ariki Agterama, el rei, em va dir que aviat aconseguiran la independència. N'estan tips de ser una colònia deixada de la mà de déu. Tokerau és vent i Mahina és lluna. Aroha Nui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
-
▼
de setembre
(21)
- Escriptures del jo
- Tactes
- Llibres vells
- De vegades
- Com una exnovia
- I'm lovin' it
- Encís
- Un nou horitzó
- El trasbals de la novetat
- Realitat versus Ficció
- El juego de la vida
- طائفة لاردة
- Nou cicle
- Una altra tardor
- Arenys de Munt
- Tokerau
- Quetzalcóatl
- Nachtzeit
- Mis letras son mis alas
- Jo també vull votar
- Mascarades
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)

1 comentari:
Que difícil és ser senzill
Publica un comentari a l'entrada