El que conec ja ho conec. M'interessa el desconegut. M'empeny la curiositat. No tinc arrels, sinó cames. M'estimo més el lloguer que la propietat. Im Vorübergehen. Estar en camí. Passar de llarg. Fugir del que va ser devers el que vindrà. Conquistar-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
▼
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
de gener
(25)
- Cultura en temps de xarxes-4
- Cultura en temps de xarxes-3
- Misión Eclipse
- La Revolució està en marxa
- Recuperant "La catosfera literària"
- Cultura en temps de xarxes-2
- Cultura en temps de xarxes-1
- La lliçó del riu al capvespre
- Les primeres flors dels ametllers
- Sobre blogs i bloggers
- A casa dels pares
- Cultura en temps de xarxes
- Mala bèstia neoplàstica
- El Dubte
- oel ngati kameie
- Va de pintades
- La Catosfera Literària 2010
- Què en queda? (de la catosfera)
- El cónsul de Sodoma
- Catosfera 2010
- Premi Machado 2010
- Conquistar-me
- Bestioleta
- I què?
- Neruda a Rapa Nui
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)
4 comentaris:
Quan em penso que conec alguna cosa la miro des d'una altra perspectiva i es torna desconeguda. Per tant també es pot anar desconeixent-ho tot per així mantenir el motor, la curiositat, viva. Tinc una arrels ben profundes, però les meves branques i fulles volen lliures al vent. Estimo la propietat en el sentit d'espai meu, on ningú em pot destorbar. Estar en camí, sí, sempre. M'agrada entrellum. Ha arribat quan havia d'arribar, ni abans ni després. Ara.
Conèixer és posseir i tota possessió pesa. Hem de ser lleugers per a poder volar. Llegim per a desllegir. Sense oblit no hi ha felicitat. Els fruits ja no ens pertanyen. Com aquestes lletres que escric, que no són meves, sinó dels qui les llegiu. L'únic espai teu és la teva solitud. Per això cal preservar-la. Entrellum és solament una altra màscara.
D'acord, però per sortir del búnker sempre fan falta màscares, es diguin entrellum o kalàshnikov. I són aquestes màscares les que no ens deixen volar. Viure és conéixer i la vida, com la solitud, no pesa, és lleugera, lliure i feliç.
Coneixement és lucidesa. Coneixement és dolor. Montaigne tenia 38 anys quan va decidir tancar-se en la torre del seu castell (búnker) per a escriure els seus Assaigs en els quals volia mostrar-se sense màscares desvetllant el seu jo més íntim en plena nuesa, sense artificis. No tinc gaire clar si ho va aconseguir. Les paraules també són màscares, ombres, i pesen, i tant si pesen.
Publica un comentari a l'entrada