L'esforç sol tenir recompensa. Per fi, després de dies d'infatigable recerca pels boscos dels voltants, ha trobat bolets, els primers de la tardana temporada d'enguany. La majoria són desconeguts per a ell. Ha pogut identificar els apagallums i els pets de llop, potser també els cama-secs o carreretes (que es podrien confondre amb la Collybia dryophila). Rovelló cap ni un. La resta els ha fotografiat amb l'esperança de poder esbrinar-ne el nom i la comestibilitat. L'últim exemplar que ha trobat, gairebé arribant a casa, ha sigut una Amanita Regalis. Vella i enorme, desprenia una olor molt pudenta.
2 comentaris:
Òndia... ser micòleg autodidacta deu ser complicat. Sort!
Es fa el que es pot. Internet és una eina fantàstica per aprendre coses noves. A més, ja havia fet alguna incursió en la micologia anteriorment: Bolets de Vallromanes
Publica un comentari a l'entrada