15.11.17

Exili 18

Són els actes, les accions, les que són susceptibles d'esdevenir delicte. No pas les idees o els sentiments. No poden entrar dins la teva ment o dins el teu cor. El que penso i el que sento no pot ser empresonat. Depenent del que faci, poden empresonar el meu cos...

Escriure pot ser una acció revolucionària, un acte de sedició, de rebel.lia, d'allò més tumultuari o tumultuós. Declarar-se separatista, independentista, republicà, podria ser motiu de querella i judici dins "l'estat de dret" espanyol. No falta gaire per arribar a aquest despropòsit feixista... 

Per tant, anem amb molt de compte. El que pensem, el que sentim i el que fem és molt important. I encara més important és preservar el teu cos per tal que no pugui ser privat de llibertat... Ja m'enteneu, oi?  

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Por desgracia, en el presente caso - y dicho desde un punto de vista jurídico - existen actuaciones que contravienen la legalidad vigente, y por tanto deben ser enjuiciadas. No son las ideas las que se juzgan, sino las conductas que vulneran un ordenamiento jurídico.

Un abrazo,


Javier

Toni Ros ha dit...

Summum ius summa iniuria

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Summum_ius_summa_iniuria

Anònim ha dit...



Volenti non fit inuria

Un abrazo,


Javier