No em preguntis on vaig perquè no ho sé exactament. Mai ho he sabut. Menteix el que afirma que té certeses. Que morirem i prou. La resta són conjectures més o menys inversemblants. Tots estem ben perduts. La vida es verifica o es refuta per si mateixa, en els actes que mai no estem convençuts de perpetrar. I si no dubtes, malament rai. Dubtar és ser honest, encara que l'honestedat avui sigui una virtut poc valorada.
No sé pas on vaig i no sé pas què faré. La vida decideix per nosaltres. En el nostre miratge narcisista necessitem creure que som el centre del món i que tot depèn de la nostra voluntat. Quina ridiculesa! Només els més joves podrien creure una cosa així.
Una biografia és un argument irrefutable. Ningú pot canviar els fets encara que s'escarrassi a interpretar-los segons la seva conveniència. El que hem viscut és real en la mesura que determina el nostre present. Sóc aquell qui va ser, el resultat dels meus actes. Sóc el que queda dels meus errors i dels meus encerts. Allò que sobrevisqué a tots els naufragis. Sóc la fusta que sura i la fulla perduda després de la ventada.
El millor viatger és el que no sap on va.
M'encanta obrir els mapes i perdre'm sobre el paper mentre pinto de colors el calendari...
No em preguntis qui sóc, on vaig, què faré...
La resposta, amiga meva, està en l'horitzó, allà on s'ajunten mar i cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada