La diferència principal entre viatjar sol i viatjar acompanyat és que quan viatges sol escrius més, molt més.
El fet de tenir una persona al teu costat, haver de conversar i compartir experiències, t’absorbeix de tal manera que no tens temps ni esma per a sentir i expressar les coses per tu mateix. Això no vol dir que no sigui gratificant gaudir d’una bona companyia.
Els millors viatges de la meva vida han sigut aventures solitàries. Parlo dels Caminos de Santiago, de Rapa Nui, del Cap Nord... Per descomptat que, en aquests viatges, trobes persones amb les quals establir feed-back, però solen ser intercanvis ocasionals. En el fons, estàs sol, tu i el camí, tu i la teva vivència intransferible.
M’encanta anar sol pel món, a la meva bola. M’encanta tenir la possibilitat de compartir moments o fragments del meu viatge amb altres persones. També m’encanta poder estar les 24 hores amb la mateixa persona, descobrint coses plegats, amb el risc que suposa la convivència intensiva.
Hi ha tantes modalitats de viatge com viatgers. En el meu cas, com a escriptor, la prioritat és trobar la inspiració en els llocs que visito, consignar amb paraules les vivències i els descobriments. Diguem que els textos són la destil.lació final del que veig i del que visc, com aquell que fa fotografies amb paraules.
El viatger solitari és el més lliure i, per tant, el que arriba més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada