Diuen que no estimes de veritat una persona fins que no comparteixes amb ella el raspall de dents. Jo ho he fet un parell de cops, i la cosa va acabar fatal.Alguns confonen l'amor amb la marraneria. La confiança fa fàstic. Molta confiança fa molt de fàstic. TOTA la confiança és realment vomitiva, insuportable.
L'amor no té res a veure amb el dentifrici ni amb el raspall de dents. L'amor no té res a veure amb la confiança. L'amor és una ficció compartida que dura mentre dura la capacitat fantasiadora dels implicats. Hi ha enamorats que, de tan enamorrats que estan, s'obliden de rentar-se les dents i es torquen el cul a llepades. Disculpeu-me la cruesa del relat, però la vida és així de porca, com l'amor: fastigosament enganxifós, antihigiènic, lliberticida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada