La tarda se’n va sense tu.
L’únic argument és fondre’s amb aquesta xafogor.
Explica’m què hauria de fer.
Explica’m com vols que m’ho prengui.
Explica’m l’enigma que ets, l’enigma que sóc, l’enigma que som…
La tarda se’n va sense tu.
¿Per què no vol ploure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada