El geni brilla i tothom el veu brillar. La mediocritat és ombrívola, tenebrosa inanitat. És com la mala prosa versus la bona poesia: la llegeixes i de seguida veus que té llum pròpia. Si no fos pels genis, la humanitat seria un niu de formigues que es reprodueixen sense cap altra aspiració que treballar afilerades fins que arribi la mort. Lucidesa que il·lumina, singularitat creadora, això és la genialitat. La mediocritat, per contra, s'ofusca i és ofuscadora. Aquesta és la diferència entre ser curt o ser llarg de gambals: si tens les corretges curtes, el cavall no avança i tot queda encallat. No hi ha genialitat sense llibertat. El geni no vol brides ni normes ni lleis ni manaments ni restriccions ni obstacles ni entrebancs. Només els mediocres estimen els límits. Només els mediocres segueixen els cànons. Només els mediocres defensen la gàbia, són sociables, raonables, correctes, respectuosos, solidaris, tolerants... El geni se surt per la tangent i, en la seva centrífuga excentricitat, destarota els esquemes establerts per la tradició, els tòpics de la majoria. El ramat ho veu com un 'atemptat terrorista' contra les seves atàviques conviccions, però el geni no s'atura fins que aconsegueix imposar la seva follia sobre la trista i avorrida cordura dels éssers normals i corrents, que són legió, frustrada gernació. Ens agradi o no, així és com avança el món, no pas gràcies als mediocres, sinó gràcies als rampells i a les batzegades dels boigs genialoides que han obert nous camins allí on els altres només hi veien tàpies, atzucacs o pous. 23.11.06
Genialitat
El geni brilla i tothom el veu brillar. La mediocritat és ombrívola, tenebrosa inanitat. És com la mala prosa versus la bona poesia: la llegeixes i de seguida veus que té llum pròpia. Si no fos pels genis, la humanitat seria un niu de formigues que es reprodueixen sense cap altra aspiració que treballar afilerades fins que arribi la mort. Lucidesa que il·lumina, singularitat creadora, això és la genialitat. La mediocritat, per contra, s'ofusca i és ofuscadora. Aquesta és la diferència entre ser curt o ser llarg de gambals: si tens les corretges curtes, el cavall no avança i tot queda encallat. No hi ha genialitat sense llibertat. El geni no vol brides ni normes ni lleis ni manaments ni restriccions ni obstacles ni entrebancs. Només els mediocres estimen els límits. Només els mediocres segueixen els cànons. Només els mediocres defensen la gàbia, són sociables, raonables, correctes, respectuosos, solidaris, tolerants... El geni se surt per la tangent i, en la seva centrífuga excentricitat, destarota els esquemes establerts per la tradició, els tòpics de la majoria. El ramat ho veu com un 'atemptat terrorista' contra les seves atàviques conviccions, però el geni no s'atura fins que aconsegueix imposar la seva follia sobre la trista i avorrida cordura dels éssers normals i corrents, que són legió, frustrada gernació. Ens agradi o no, així és com avança el món, no pas gràcies als mediocres, sinó gràcies als rampells i a les batzegades dels boigs genialoides que han obert nous camins allí on els altres només hi veien tàpies, atzucacs o pous. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada