M'han convidat a celebrar l'arribada de la primavera. L'amic que ho organitza ha enviat aquesta targeta:
És la primera vegada que assistiré a un acte d'aquesta mena. Malgrat les aparences, encara queda gent interessant i original... Ja us explicaré com ha anat la cosa.
És la primera vegada que assistiré a un acte d'aquesta mena. Malgrat les aparences, encara queda gent interessant i original... Ja us explicaré com ha anat la cosa. 
3 comentaris:
Hola, Toni. Gràcies pel regal. No l'he llegit: l'he escoltat. Que és el millor que es pot fer amb la poesia -si més no, d'entrada.
M'ha agradat molt. La teva poesia és com un esquinç que no s'acaba mai d'esquinçar, i esquinçant-se mossega el sentit primari de les coses (un àpat intens en un restaurant gallec, una posta de sol a Fisterra). Més enllà de l'esquinç hi ha un oceà d'impostures i de farses i de mentides feridores i d'aquiescències miserables. La vida mateixa és una bagassa que ens vol escatimar el plaer mentre ens fot els diners: "la vida és així de puta, et descuides una mica i ja t'ha pispat la cartera".
Gràcies, de nou, pel regal.
L'original s'agraeix en aquesta vida, tot i que no sempre està ben vista.
Lluna blava
De bon matí em bec l'alè de l'aire, antic com l'univers. El paisatge estès és un crit de vida, una pell vegetal que anhela la llum. Bleixa la terra amb un cant de verds novells que s'escampen delimitant els perfils de les roselles. Mentre despunta el dia finestra enllà, em sonriu la primavera amb la follia sensual d'una noia enamorada.
Publica un comentari a l'entrada