Fan pena, els morts, encarcarats dins la caixa, muts, rere el vidre que els separa dels vius, maquillats per a l'ocasió, en la seva última aparició pública.
Fan pena i una mica d'angúnia, rígids, hieràtics, absents, mentre els vius xerren a fora i expliquen acudits dolents, fent veure que els ametllers florits són un símptoma de l'eternitat de la vida.
Fan pena, els morts, a l'hora del migdia, amb aquelles mans esblanqueïdes sobre el pit, esperant amb candeletes l'entaforament final, la pau definitiva.
Mira'ls i pensa que un dia hi seràs tu, allí dins, preparat per a partir cap a l'obscura incertesa.
Fan pena, els morts, a l'hora del migdia, amb aquelles mans esblanqueïdes sobre el pit, esperant amb candeletes l'entaforament final, la pau definitiva.
Mira'ls i pensa que un dia hi seràs tu, allí dins, preparat per a partir cap a l'obscura incertesa.
2 comentaris:
i el que més for és que sovint la gent el veure'l dins el taüt diu:
ha quedat bé. Oi? sembla que estigui dormint.
Vivim constantment en un taüt, ressuscitant cada dia. Morim cada dia al dormir. Però que som somiant: morts o vius? Hi ha cap diferència entre un estat i l'altre? morint es coneix la resposta, però per morir s'ha d'estar viu primer.
Publica un comentari a l'entrada