Estimada,
No seràs definitivament feliç fins que no em mori. És dur d’acceptar, sobretot per a mi, però aquesta és la tràgica conclusió a la qual he arribat: la teva felicitat és incompatible amb la meva existència, per la qual cosa -i perquè t’estimo amb tot el meu cor i tota la meva ànima- he pres la decisió de suïcidar-me per tal que tu, alliberada de mi per sempre més, puguis gaudir del que et mereixes després de tots aquests anys de patiment. I és per això que t’escric aquesta nota, perquè coneguis les veritables raons del meu últim acte conscient en aquesta terra.
Sempre teu,
Artús
(Text inspirat per la lectura de l’entrevista que l’Àlex Gutiérrez fa a Sergi Pàmies en el número 9 de Benzina, pp.10-14)
