Pamuk, Viladot i tu

Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d'Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic, recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara, el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala. Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.

M'agraden els dilluns!!!

Matí frenètic després de 5 dies de letargia. Bones notícies. Molt bones.

Primera: Bromera publicita L_OI amb un banner a Vilaweb Lletres i a Llibres per Nadal

Segona: El Sr. Director de BenZina em cita (i ja és la segona vegada) al número de desembre tot reproduint un post d'ENTRELLUM: Amor letal. Gràcies Àlex!


Tercera: Trobo al contestador trucades amb el prefix 971... Mallorca! Em telefonen del Consell Social de la UIB per a comunicar-me que sóc el guanyador del VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau. L'obra presentada és el fruit de 3 anys de treball gairebé diari bloguejant bloguejant bloguejant... Es titula CATOSFERA (CIBERDIETARIS 04-05-06) i és una selecció dels millors posts de TdQ i d'ENTRELLUM. Un volum de quasi 500 pàgines que haurem d'aprimar una mica abans de publicar-lo. Aquest era el "projecte molt ambiciós" que vaig insinuar en un post de finals de setembre (Vid. anunci aquí) És la compensació de tot aquest temps creient que això valia la pena. Estic molt content i satisfet. Es tracta d'un reconeixement per a tota la comunitat catosfèrica. Sense vosaltres no hagués estat possible. Com a primícia absoluta us copio ara l'Endreça:

Els textos que componen aquesta obra provenen de les anotacions escrites als blogs Tros de Quòniam i Entrellum al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006. N’hem fet una selecció seguint l’ordre cronològic. L’escriptura d’aquest dietari digital durant aquests 3 anys ha suposat una nova manera d’entendre la literatura: Ciberliteratura.

Presentem una creació narrativa que inclou, dins el marc del dietarisme, tot un garbuix de gèneres (autobiografia, relat, poesia, assaig), amb una atenció especial al món emergent del blogs, la Blogologia.

Escriure al segle XXI implica un repte apassionant, una aventura que, en el nostre cas, passa per la investigació amb les noves tecnologies. Amb aquesta experiència blogogràfica hem afavorit la presència i la defensa del català a la xarxa. Hem volgut tenir cura de la llengua, innovar-la, i servir de model a les joves generacions de ciberlectors que tenen internet com un lloc de trobada on poder emmirallar-se. A ells i a tots els que vindran al darrere dediquem Catosfera.

Steam Man

Encontré el relato en Benzina, me dejó bastante pillado el asunto del e-mail en ese relato, por suerte lo he encontrado por aquí.

Y he buceado en toda su historia... apasionante, sólo comentaros que utilizaré partes de ese correo electrónico de buen gusto para intentar seducir a una bonita sevillana, por supuesto que respetaré el original y diré bien claro de donde ha salido. A ella le parecerá incluso exótico todo el asunto del catalán real y de auténtico buen gusto (Quim Monzó I Love You!).

En general os aplaudo por el buen trabajo que hacéis para con el catalán, tendría que haber más Blogs como los vuestros... y de hecho he recomendado su lectura a catalano-escribientes-blogs que conozco. (en realidad es sólo 1, pero algo es algo)

Lo más paradójico de todo es que yo os escriba esto en castellano... bueno, sólo es una más de las grandes paradojas que nos tienen confusos a todos aquí, en la Catalunya de los milagros.

Saludos

Steam Man

L'Steam té un blog amb posts molt interessants. Comentaris com el seu m'animen a seguir cap a l'infinit i més enllà... (Ah, i espero que la sevillana caigui!)

Rain King, Counting Crows

Amor letal

Estimada,

No seràs definitivament feliç fins que no em mori. És dur d’acceptar, sobretot per a mi, però aquesta és la tràgica conclusió a la qual he arribat: la teva felicitat és incompatible amb la meva existència, per la qual cosa -i perquè t’estimo amb tot el meu cor i tota la meva ànima- he pres la decisió de suïcidar-me per tal que tu, alliberada de mi per sempre més, puguis gaudir del que et mereixes després de tots aquests anys de patiment. I és per això que t’escric aquesta nota, perquè coneguis les veritables raons del meu últim acte conscient en aquesta terra.

Sempre teu,

Artús

(Text inspirat per la lectura de l’entrevista que l’Àlex Gutiérrez fa a Sergi Pàmies en el número 9 de Benzina, pp.10-14)

Tripartit II

Benzina und Biel Mesquida

L'últim número de Benzina ja està al carrer. Us recordo que dins (pp. 68-70) hi podreu trobar el meu relat Nona (PDF) que opta al Premi Literari. Si voleu saber com comença, aneu aquí. Si el voleu llegir sencer, haureu de comprar la revista: 3 € i és vostra.

Der Schriftsteller, vor allem in Minderheitssprachen, ist das ethische, das kritische Bewusstsein. Wir katalanischen Schriftsteller wissen viel über den Kampf bei der Verteidigung der nationalen Sprache, Literatur und Kultur, eine Konstante während des ganzen 20. Jahrhunderts. (...) So kommt es, dass wir Schriftsteller uns in Doppelagenten der katalanischen Sprache verwandeln: Zum einen arbeiten wir mit ihr, wir bereichern sie, mit unserem Werk helfen wir bei der nationalen Erschaffung eines imaginären Kollektivs, und zum anderen kämpfen wir um ihre Aufrechterhaltung, ihre Würde und ihren öffentlichen Gebrauch in allen Bereichen.

Biel Mesquida, Ein europäischer Schriftsteller in katalanischer Sprache


traducció al català

Comentaris i visites

Efectivament, com havia previst, el fet de permetre els comentaris ha incrementat el número de visites. ENTRELLUM ja ha ultrapassat les 40.000 visites des del dia 8.1.06 que vaig instal·lar el comptador.

Segons una analogia molt ben trobada d'un dels comentadors, ara ENTRELLUM té les portes obertes i resulta més acollidor. Crec que els lectors fidels (que jo anomeno entrellumaires) us ho mereixeu. Aquest ciberdietari serà comentable tot el trimestre que resta fins a la seva caducitat: 31.12.06. Espero que ho sapiguem aprofitar. Sempre que pugui, intentaré respondre els vostres comentaris. Esborraré els comentaris que consideri que no s'ajusten a la mínima exigència d'educació i de respecte.

La tardor es presenta molt bé: els comentaris d'ENTRELLUM, el relat de Benzina a l'octubre, la publicació del L_OI al novembre (amb postludi de Biel Mesquida), un poemari nou que no para de créixer... i un projecte molt ambiciós sobre el qual encara no puc dir res. Mutis.

Molt bona tardor a tothom!

Ich bin Katalane!

Frankfurt ha de parlar català. Ens hem de treure de sobre els complexos, que en tenim molts, i així ens va. Jo escric a la xarxa en català i, gràcies als traductors on line, em llegeixen a tot el món. Això ja és possible. No m’interessen les discussions polítiques. Si els polítics no són capaços d’estar a l’alçada d’aquesta oportunitat històrica, em sentiré avergonyit com a català, i encara més com a escriptor català. Aleshores, potser em plantejaré la possibilitat d’escriure les meves obres directament en alemany.

DOBLE PRIMÍCIA

Avui us donaré dues primícies:

1- A l'hora de dinar m'ha telefonat l'Àlex Gutiérrez, director de la revista Benzina, per a comunicar-me que el meu relat Nona ha estat escollit per a ser publicat al número d'octubre. Serà un dels 12 relats que participaran al concurs literari. Només per això ja rebo 150 € i si, al final, resulta ser l'escollit pel jurat, en podria guanyar 3.000. Nona és un text directament relacionat amb L'Oracle Imminent. De fet, el títol és el nom d'una nena que naixerà gairebé al mateix temps que el llibre, pels volts del novembre. A ella va dedicat el conte.

La Nona voleia dins l’úter del meu pensament. La veig com respira, com riu, com mou les manetes i els peuets, com mira el futur a l’entrellum: un llunyedar imprecís, una línia que es perfila amb punts suspensius…

2- La segona primícia també té a veure amb L'Oracle Imminent. Malgrat que encara falta un mes i mig per a la seva publicació, ja ho podem dir: L'O_I durà un postludi de Biel Mesquida, mestre inspirador, plaguetaire i Premi Nacional de Literatura 2006.

En exclusivíssima exclusiva per als entrellumaires:

1- Un tast del relat Nona
2- Un tast del postludi de BM

Vetllada de divendres a Caldetes...

Vetllada de divendres a Caldetes. Pèrgola de Can Muntanyà. Quatre columnes de maons sense coberta i un estanyol amb nenúfars. Magnífica balconada sobre la Mediterrània. El luar de Selene gairebé plena brilla sobre l'aigua. L'hotel Colón. La camisa verda d'en Biel. La cadira de rodes de Palau i Fabre. La sonsònia de la Maria del Mar. El cap de Toni Sala assegut al davant (em confessa que llegeix ENTRELLUM). La ridícula cueta del Cornudella. Poesia i música. Del m'enculares mesquidià a un Cant Espiritual rogallós i agònic. Bona nit i tapa't.

-------------------------------------------------------------------

Enric Vila a l’últim número de Benzina (p.67):

Moliner em sembla un gran exemple de l’escriptor sangonera: sense generositat moral, que lluny d’escriure compromès amb una idea de justícia, de posar-se al servei de la tribu, se n’aprofita, i viu d’afalagar la vulgaritat i la mediocritat general, d’invertir els valors, de fomentar la confusió. Aquests autors poden tenir èxit. Però acostumen a no deixar rastre, perquè escriuen pensant només en la seva butxaca i la seva vanitat. Utilitzen els defectes socials exclusivament pel seu benefici, no creen res. Es limiten a baixar el llistó per fer veure que salten alt (…) Quim Monzó, que a mi m’agrada força, i del qual Moliner és un subproducte (…) El seu discurs i el seu personatge exploten tant el facilisme que no s’aguanten lluny d’unes regles de joc que no siguin estrictament seves. En contacte amb la vida, esdevenen una carcassa inútil i pedantesca. Passa com amb la seva imatge de teenager enrotllada: resulta patètica quan veus Moliner de prop. Jo volia saber fins a quin punt era cursi i presumida i em va quedar claríssim: incapaç de riure’s de si mateixa com riu dels altres. Tan inflexible, covarda i encartronada com la seva prosa.

Xapó! Ja era hora que algú ho escrivís sense embuts. No puc estar més d’acord amb aquesta radiografia (autòpsia?) de la Moliner -perquè jo poso l’article davant del cognom de l’Amparito. L’adjectiu patètica li escau d’allò més. L’única vegada que he tingut el disgust de veure-la actuar en directe va ser a la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat en la Trobada sobre el Dietarisme. No sé què hi fotia, allí. El cas és que, com que no tenia res a dir, per a muntar el numeret, la paia (talment una macaco) va posar-se dempeus sobre la taula… I el pitjor és que encara hi va haver alguns que li van riure la gràcia. Genteta així fa molt de mal a la literatura catalana. La Moliner és una cabaretera de pa sucat amb margarina. A Herr Vallcorba li hauria de caure la cara de vergonya per mantenir una sangonera com aquesta.

Post sobre la Moliner a TdQ

Fons musical: The Trouble With Sweeney

Benvingut a la Catosfera

BENZINA

Gràcies, Àlex!

Un post que rebla el clau

Premi Ferrater 2005
Una certa penombra
Ressenya Línia Vallès
Llista d'escriptors suïcides
Concurs Literari Benzina
(A mi sí, que em fa feliç escriure.
¿Es nota molt?)