Connexió Espiral 3

L'Espiral continua convocant éssers molt especials. Raytray, Estella i Giulia, italianes, joves, bellíssimes, van arribar ahir al vespre amb les motxilles i s'han quedat a dormir. El xiprer de la porta assenyala hospitalitat. La casa és oberta com un alberg del Camí. It's open, it's free. Mireu la seva llum, el seu somriure, els seus colors, les espirals que la maputxe porta als pantalons!!! Més clar l'aigua. Elles (i tu, si vols unir-te) canviaran el món. La Nova Era exigeix absoluta dedicació.      

Una dècada

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam. Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla. El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum, que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura... 

Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent:

10 anys

 3.000 posts

500.000 visites

12.000 comentaris

Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho valori no és assumpte meu. Aquí està i aquí ho deixo. És el meu regal al món. Allò que està fet, fet està.    

Val a dir que segueixo fidel a Blogger. Gràcies Mr. Blogger!!! (si te'n vas a fer punyetes m'ho esborraràs tot...). Després dels anys, continuem al capdamunt dels rànquings: Alianzo* Gràcies també a vosaltres, entrellumaires, que passeu per aquí i feu un cop d'ull. Tots som la Catosfera. Alguns han fet figa i ara només són un enllaç trencat; altres (tossuts com jo) no han deixat de bloguejar. Una abraçada immensa a tots. 

Una dècada! Marededéu. Quantes coses hem viscut. Com hem canviat. I la idea bàsica persisteix: Aspirem a la llum a través de les ombres de les paraules... Quina quimera, oi?

* PS: Estic flipant amb Alianzo. En aquest moment em concedeix 5 estrelles amb una puntuació de 86. Això em situa el número 7 del global mundial (de 28.865), el número 3 d'Espanya (de 14.681) i el número 1 de Catalunya (de 3.010). Flipo!

200.000

Avui fa 7 anys i 5 mesos que vaig encetar aquest blog. La criatura ja podria fer la primera comunió. A hores d'ara el comptador ha assolit els 2.000 posts i les 200.000 visites. Gràcies, Mr. Blogger! (per no defallir).  I gràcies a vosaltres, visitants incansables.

Però tot això són xifres sense importància. Lo important és que encara hi escric. Lo important és que en aquest bagul digital hi guardo molts retalls de la vida que m'ha tocat viure, paraules sobretot. Lo important és que avui fa sol i els ocells encara canten.

T-94

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.  

Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural. 

Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència (Anitya), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència. Són les darreres paraules de Buda: "Totes les coses condicionades són transitòries". No aferrar-se per a deixar de patir. Aquest és el camí de l'alliberament i de la pau. Saber acomiadar-se amb elegància.  

Llegeix tota la sèrie T

Xifres

ENTRELLUM

Missatges publicats (since 21-12-05): 1.747
Número de visites (since 19-09-09): 81.441

BUBOK

Obres publicades: 9
Número de descàrregues: 4.001

Els blogs dels difunts

Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris?

Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló. En parlen Saül i Tina.

Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris:

En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris. Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant.

Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l'últim post i la descripció que fa de si mateix:

"Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral."

Un home lliure, sense pèls a la llengua. Resten els seus arxius. Descansa en pau, Martí.

Visites i rànquings

Aquest blog va estar molt temps sense comptador fins que el vaig tornar a instal·lar farà cosa d'un mes. Miro les xifres i descobreixo que durant aquest mes he rebut 5.000 visites. Avui anem camí de batre el rècord amb més de 300 en un sol dia. Repasso també els principals rànquings i comprovo que ENTRELLUM segueix ben posicionat... Gràcies, doncs, a vosaltres, que sou els que doneu vida a aquest espai virtual.

Hem de ser humils

Dia de reis

Jo sóc antimonàrquic. Per això, com cada any, m'ha tocat la fava. Me l'he trobada embolicada en paper d'alumini submergida dins la nata del tortell. M'encanta que em toqui la fava...

Ahir, arran del post The blood-libelist, vaig rebre un munt de visites d'Israel (i alguna també dels països àrabs) amb la qual cosa el comptador va assolir el rècord d'ençà de la meva tornada. Vull agrair a tots els lectors israelians i pro-israelians el seu interès en els meus escrits.

Us deixo només dues frases que he trobat per la xarxa:

"If I were a Palestinian I would join a terror organisation” (Ehud Barak 10 years ago)

Les previsions diuen que nevarà, però jo no m'ho crec...

Doncs ha nevat!

Noves possibilitats

Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre, també podria plegar de bloguejar...

Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor:

1. Un número respectable de visites
2. Bones posicions en els rànquings
   
3. El blog més votat tres anys consecutius
   
4. Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat)
5. Una paraula inventada
6. Una antologia amb 100 blogaires
7. Manifestos, taules rodones, entrevistes, recitals, bolos...
   
8. I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla)
   

Vaig ser un dels pioners i he treballat dia a dia, post a post, per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes a internet. Hi vaig creure des d'un bon principi i, amb el temps, no he fet més que reafirmar-me en la convicció de què els blogs són una eina extraordinària.

La vida està feta de cicles, d'etapes successives que cal apamar amb plena consciència. Sento que ara s'acaba una època i que he d'estar en disposició d'encetar-ne una altra, un nou horitzó que encara no sóc capaç de discernir amb claredat.

El blog m'ha ocupat molt temps i moltes energies, massa. Si vols fer-ho bé, t'hi has de deixar la pell, dedicar-t'hi amb cos i ànima. Sé que podria continuar així tota la vida, però ara mateix dubto, rumio la possibilitat de provar altres camins...

El dia 21 de desembre (3r. aniversari d' aquest blog) prendré una decisió.

La impotència dels mediocres

A la Catosfera hi ha diferents maneres de cridar l'atenció per tal d'augmentar les visites del teu blog. La més típica és deixar comentaris en els blogs més llegits; una altra és enllaçar-los; també pots provar d'engegar una polèmica amb algú prou conegut tot esperant que caigui en la trampa. Però aquestes fòrmules no sempre funcionen. Aleshores, in extremis, sempre et queda l'opció de perpetrar un blog eròtic. Tot plegat fa molta pena i només serveix per a refermar la impotència dels mediocres els quals, facin el que facin, seguiran sota mínims amb el seu blog minoritari.

SEGON ANIVERSARI

Avui fa 2 anys justos que vaig escriure el primer post d'ENTRELLUM. Inspirat en un fet luctuós, es titulava Nadal al caixer automàtic.

L'objectiu d'aquest nou blog era superar l'etapa de Tros de Quòniam, canviar de màscara blogogràfica, renovar l'estil i la veu, aspirar a un producte millor. Els dos anys de TdQ havien estat apassionants, però calia depurar certes coses, aprendre dels errors, buscar una nova manera de bloguejar.

2 anys de TdQ i 2 anys d'ENTRELLUM. El dia 1 de gener de 2008 farà 4 anys que vaig escriure el meu primer post. 4 anys bloguejant!!!!

El balanç d'ENTRELLUM en xifres és aquest:

966 posts
179.500 visites
125 d'autoritat Technorati (1.083 blog reactions)
9è lloc en el rànquing d'Alianzo en català (3r. en la categoria de Literatura)

Xifres a banda, ENTRELLUM ha suposat la consolidació d'un projecte ciberdietarístic en el qual vaig creure des del primer moment. El nou escriptor de l'era digital, l'Escriptor 2.0 (digueu-li com vulgueu) no és una entelèquia virtual. Hem d'aprofitar les immenses possibilitats que ens ofereix la xarxa. Des d'un punt de vista literari no es pot demanar més: escric cada dia, publico cada dia, em llegiu cada dia... ¿A què més puc aspirar?

El blog s'ha convertit en el gresol on experimento. Escriure ja no és un acte isolat, sinó col·lectiu. La Catosfera demostra que la comunicació transversal i plural és la base del futur. La nostra llengua i la nostra cultura hi surten guanyant.

Ens trobarem aviat a Granollers i en sortirà un llibre pioner. Tot convida a l'optimisme. 2 anys no són res. 4 tampoc. Encara som a les beceroles...

La droga dura del blog. La satisfacció al capdavall de la feinada...

Hem caminat fins aquí...

De veritat: GRÀCIES A TOTS!!!

BONES FESTES DE NADAL I VENTURÓS 2008

Val la pena?

¿Val la pena mantenir un blog que no ultrapassa les 50 visites diàries? La meva resposta és NO. A banda d'ENTRELLUM, perpetro altres blogs: A RANVESPRE, ENTRELUZ, CAPVESPRE... Cap d'aquests tres, per ara, superen les 50 visites al dia. ¿Val la pena treballar per tan poc? NO. A partir de 100 visites diàries pots començar a plantejar-te seriosament la feina blogogràfica. Quan parlo de "feina" vull dir hores i dedicació. Després tenim l'ús del blog com a distracció perquè el llegeixin quatre amics... Tot és respectable, clar. El que no té sentit és que inverteixis el teu valuós temps i les teves limitades energies en una tasca que no et proporciona fruits ni satisfaccions. Cadascú ha de valorar-ho personalment. Jo ho tinc clar.

Aquesta és la TIFA més grossa que he llegit sobre la Manifestació
(ni el Pravda en els seus millors temps)

ENTRELUZ

Com haureu vist, des de fa un parell de dies està disponible la versió en castellà d'aquest blog: ENTRELUZ. Per què? La justificació és clara. A la vida cal créixer, eixamplar horitzons, superar-se. Després de dos anys, la consolidació catalana d'ENTRELLUM és un fet incontestable. N'hi ha prou amb mirar els rànquings, els enllaços i les visites (165.000). Contra el cofoisme i l'estancament el millor que podem fer és reaccionar amb reptes cada cop més ambiciosos. Com els llibres que, si s'ho valen, acaben sent traduïts a d'altres llengües, així inauguro aquesta nova singladura bloguística pels procel·losos oceans de la llengua de Cervantes, conscient que la navegació no serà fàcil. Ho he rumiat molt. La decisió és fruit d'una reiterada demanda per part de molts lectors ibèrics i transatlàntics que es queixaven del nyap dels traductors automàtics. Ara podran gaudir d'unes versions (que no traduccions) fetes amb una mica més de cura. Aquest pas endavant no ha de ser interpretat com una pèrdua, sinó com un guany. L'originària catalanitat d'ENTRELLUM està fora de qualsevol dubte. Tots els posts estan concebuts i redactats en català i en clau catalana: Made in Catalonia. Que ara puguin ser llegits i comentats en una altra llengua no desmereix en absolut la seva essència, ans al contrari, perquè la universalitza. ENTRELUZ no és cap concessió ni cap claudicació. ENTRELUZ és una fe i una esperança: que ens llegeixin fora i que puguin comprendre'ns, que la nostra veu no resti confinada dins un reducte endogàmic i excloent. Hi ha més bloggers que ho fan. Una cosa no treu l'altra. ENTRELUZ no substitueix ENTRELLUM, sinó que l'enriqueix. Sé que alguns tindran certs problemes per a entendre-ho. Jo no sóc enemic de cap llengua, encara que pugui ser enemic de certes ideologies o actituds. La meva militància està més que demostrada. M'agradaria poder fer-ho també en anglès [exemple] però, ara per ara, no m'hi veig amb cor. En el futur ja veurem.

[En castellano]

PUBLICITAT

Romanços

Som el que som en la mesura que ens diferenciem dels altres, però aquesta diferència és sovint la que ens condemna. Com fou condemnat Sòcrates. Aviat farà 4 anys que bloguegem. Aquest és el post número 855 d'ENTRELLUM. Hem superat les 150.000 visites. Diuen que som un blog de referència. No estem mal situats al rànquing. Ningú no ens ha regalat res. No som genials. Només creiem en el treball (no és una fe, sinó una constància). En el treball i en la llibertat. Aquesta és la nostra voluntat de poder. [Agafeu-vos la primera persona del plural com vulgueu]. La resta són romanços.

Telenotícies vespre

M'han telefonat i m'han deixat comentaris: Toni, has sortit al Telenotícies vespre! Potser els de TV3 han llegit la meva crònica crítica i ho han volgut esmenar...

Sí, sóc jo. Surto durant 5 segons al principi del video (quan la veu en off diu “així com el seu compromís amb la llibertat”). Aquí el podeu veure: TN. És la cinquena notícia (no feu cas dels titulars).

Tot comestible

Reflexions després del funeral

La victòria de Xirinacs
El risc de la llibertat

ZITZÀNIA

Gràcies per llegir-me (i fer-me cas)

Malgrat que els comptadors (1, 2, 3) aporten molta informació, mai no saps exactament qui et llegeix. Els lectors més fidels, sens dubte, són els enemics. Aquests no fallen mai. Potser la paraula enemic és un pèl forta, ho reconec; deixem-ho doncs en adversari, rival o contrincant.

A continuació us proposo un exercici que demostra que el que escrius pot tenir certa transcendència, fins al punt de fer canviar un titular...

La captura de pantalla del dia 14.06.07 (18:31 h) del web d'ERC de Vallromanes era aquesta:

Fixeu-vos en el titular:

Dos dies després vaig publicar un post titulat Vallromanes 16.6.07 en el qual al·ludia a aquest titular:

Avui he tornat a entrar al web esmentat i, oh sorpresa, em trobo que han canviat el titular de la notícia. Ara hi posa:

La resta del text l'han deixat igual. Digueu-me perepunyetes, però no, amics, no és el mateix dir "pacten prendre" que "impedeixen que governi" (ara no entraré a discutir la dubtosa correcció ortogràfica d'ambdues expressions). El matís aquí és molt important. ¿Han canviat el verb del primer titular després d'adonar-se que era una bajanada? Diuen que rectificar és de savis. Quin és l'antònim d'obtús? Jo encantat de què em llegeixin i encara més encantat de què em facin cas.

Qui genera la crispació?

Marc Vidal a Vallromanes

Vam entrevistar Marc Vidal al programa "Capvespre". Vam parlar de política, d'economia, de blogs... Vam seguir conversant mentre sopàvem pèsols de Can Trampis i ous ferrats d'oca de Can Boquet (havia menjat ous de gallina i de guatlla, però mai d'oca: quin rovell!) tot regat amb un Pesquera molt decent. Marc és un nen entremaliat. Marc és un geni de la comunicació. Marc és un seductor. Es nota que el seu fort és l'(auto)publicitat. Marc és un egocèntric de can collons, com tots els que ens dediquem a bloguejar. I quin mal hi ha? És el número 1 del rànquing en català d'Alianzo. Poca broma, doncs. Diu que rep 350 mails diaris. Marc és entranyable. Quan va relatar la seva primera estada a París (amb només 17 anys, sense un duro a la butxaca) em va recordar el millor Orwell de Down and Out in Paris and London. Ell, com George, també va fer de rentaplats... i altres papers de l'auca que donarien per a una Bildungsroman ben divertida. Gràcies, Marc, per regalar-nos aquestes hores.

Altres entrevistes "Capvespre":

Enric Vila-Matas
Jordi Herralde
Josep Mª Mestres Quadreny

El post més visitat

Aquest és el post número 714 d'ENTRELLUM. D'aquests 714, el més visitat ha estat el post del dia 27.6.06 titulat La intuició més profunda. Per què? Perquè parla del Codi da Vinci o del Sant Graal? No. La clau de tantes visites està en una paraula i en tres imatges amagades (en forma d'enllaç) dins el post. Si poseu al Google Imatges la paraula cony, veureu que la segona a imatge que apareix correspon a una de les imatges encobertes del post. Aquesta és la imatge més buscada, la que fa arribar més gent a ENTRELLUM, la imatge més rendible de totes les imatges que he penjat mai. Una imatge molt fina, molt bella, preciosa, gens pornogràfica... Per a trobar les altres dues imatges heu de posar al Google figa oberta (primer i segon lloc) o figa humida (primer lloc). Aquí teniu l'explicació. Misteris desentranyats. Així funcionen els curiosos mecanismes internètics.

PD. Aquest és un post que no hauria d'haver escrit, però sóc un home generós. Que us aprofiti. Que Sant Google us ajudi a trobar el bon camí...

Més poetes lleidatans

Top d'Alianzo

Al blog de Saül Gordillo llegeixo el següent comentari de Pere Valls:

TOP10 DE L'ALIANZO

Pere Valls| Adreça electrònica | dijous, 12 d'abril de 2007 | 01:37h

Pel que he pogut saber l'Alianzo és el rànquing més exacte que hi ha per mesurar el nivell d'IMPORTÀNCIA dels blogs al nostre país en concret. No està basat en la inscripció prèvia, sinó que rastregen tota la xarxa. Jo he treballat amb ells i us puc assegurar que es un sistema molt seriós que combina diferents nivells de seguiment: ranking alexa, technorati, enllaços, comentaris sobre el blog en altres blogs, gestió i puntualitat, etc. És millor que el catalexa o qualsevol altre com technorati perquè segueix una combinació de tots ells. El motor de búsqueda d'idioma es basa en els primers tres posts del blog i rastreja dominis .cat, .com i .net, ara incorporaran .org i també segueix els subdominis cosa que no fa technorati. Per exemple hi ha blogs en technorati que no estan molt alts perquè tenen doble arrel tipus canvi de secció, categoria o idioma. Estar entre els 10 primers en Alianzo llengua catalana és una gran cosa perquè compteu que quan jo vaig deixar de col·laborar amb ells (fa dos mesos) el volum de blogs en català que utilitzen per crear la llista dels top 100 rondava els 2200. No està mal, oi? Us vull felicitar als que figureu en els primers llocs perquè és molt difícil i s'ha d'estar a sobre del blog molt més del que sembla. Si no tens una mitjana de 400 visites diàries o 10 comentaris al dia es impossible sortir entre el top10, però per estar entre els 3 primers pel que sé has de rondar els 1500 o 2000 impactes al dia. Quelcom molt difícil amb una catosfera tant competitiva...

Gràcies per la felicitació, Pere. (M'he pres al llibertat de corregir-te algunes faltes). No fa gaire vaig constatar que aquest humil blog es trobava situat en el cinquè lloc del rànquing que esmentes. Des de fa uns dies veig que he pujat un lloc i ara em trobo en la quarta posició. Si el que dius és veritat, m'omple d'orgull i satisfacció. ENTRELLUM, aleshores, deu ser un blog IMPORTANT, dels més importants en català. Mira qui va al davant i mira qui va al darrere...

Irrisòria misèria

Fa riure tot plegat. Dietarisme: exhibicionisme impúdic. Ho vaig començar com un joc i, a poc a poc, m'hi vaig enganxar. No podia evitar entrar a la bitàcola per comprovar l'evolució del comptador de visites. Això era el que realment m'agradava, veure com la xifra augmentava i el meu weblog es col·locava en el rànquing dels més llegits de la pàgina on l'havia penjat. Quin sentit tenia tot? Era una misèria, i jo ho considerava un èxit.

Esperança Camps, Eclipsi

Via Enric Gil

Tractat sobre la revolució intel·ligida (wiki)