With You

Papallona reina (Papilio machaon)

Esa puerta azul

Fuimos una luz en medio de la oscuridad... 

Amunt

Cala Canadell

Aquest matí estava prenent el sol en pilotes a la cala Canadell (entre Roses i Cadaqués). Ahir al matí em vaig despertar a Alpicat (Far West). Dilluns feia 50 anys i sobrevolava Berga amb parapent (encara em dura el mareig). Diumenge llegia un text molt emotiu a Cal Nenet de Butsènit envoltat de les persones que m'estimen (sobretot tres donasses). Demà abandonaré la solitud (la meva amant) i cuinaré uns cargols a la llauna i una cassola de bacallà amb carxofes que cantaran els àngels. La setmana vinent volaré cap a Islàndia, a caçar aurores boreals (som hiperboris). Somio una societat postcapitalista sense bancs, sense monarquies, sense partits polítics i sense futbolistes. M'encanta la garnatxa de Mas Llunes. Les tecles del portàtil surten disparades. La primavera m'esvalota. La medicació és un gran invent. Tranquils, no patiu, sóc un bipolar inofensiu.

Tantra

ABRAZOS TANTRICOS - SENSUALIDAD PIEL Y ALMA from Ajam Brahmasmi on Vimeo.

Figueres Gospel Choir

Unitat popular

CUP

Igual que ha guanyat Obama guanyarem nosaltres

Vilaweb

Statues of Liberty

A-2

 
THE MEANING OF LIFE - LEARNING - CONSCIENCE - TO SHARE

Quin és EL SENTIT DE LA VIDA? Per què vivim? Potser la vida no té cap sentit, sinó només direcció: del bressol a la tomba, naixem, creixem, fem una pila de coses... i després morirem. Això és tot? Em penso que aquesta no és la resposta correcta a la pregunta pel sentit. Estic convençut que estem aquí per alguna cosa. Estem aquí per APRENDRE. Aquest és el nostre objectiu. Totes les experiències que vivim són lliçons, les bones i les dolentes, les felices i les infelices, triomfs i fracassos, les relacions, fins i tot les malalties. Tot el que ens passa ens ha de servir per aprendre. Hem de quedar-nos amb l'essència de totes les vivències i esdevenir més savis. El veritable sentit de la vida és assolir un alt nivell de CONSCIÈNCIA, estar despert, adonar-se, enriquir-se (no pas des d'un punt de vista material, sinó en sentit espiritual). Coneixement, saviesa, consciència. Som aquí per aprendre, a través de l'existència, pas a pas, any rere any. I no es tracta només d'un objectiu individual o egoista, perquè després cal COMPARTIR tot això amb els altres. Per tant, estem aquí per aprendre i compartir, per a caminar junts pel camí de la vida, ajudant-nos els uns als altres.

Sèrie A

Dietari de Terradets

Us recomano un blog imprescindible: 

De la Esencia

(Tinc l'honor d'haver sigut professor del seu autor, 
un dels millors alumnes que he tingut mai) 

A-1

Aprofitant l'avinentesa que ja fa 9 mesos que visc a Terradets; amb la primavera acabada d'estrenar i amb la pluja encara degotant, amarant els boscos; atès que, com vaig dir en el penúltim post de la Sèrie T, aquesta etapa de la meva vida ha suposat una mena d'auto-gestació; voldria exposar algunes de les conclusions (sempre provisionals, per descomptat) a les quals he arribat.  

Em ve de gust canviar de format, així que en comptes de teclejar paraules perquè les llegiu, em gravaré en vídeo i em podreu veure i escoltar. No sé si això enceta una nova Sèrie. Podria ser.

POR - LLIBERTAT - FLUIR - VOLAR - SENTIR 

Dietari de Terradets

T-75

Passes glaçades de desembre, riu amunt, cap a la gola del llop que dorm sota les pedres. Passes glaçades, esquerpes oliveres que, gasives, s'empassen el propi fruit. Li fan mal tots els tendrums. Quina basarda els roures pelats i les nits sense lluna. Quina basarda la neu altívola que s'acosta a pas de bou. Mallerengues i pit-roigs li recorden que encara hi ha vida. Passes glaçades de desembre, bosc endins, on els senglars es fonen amb la boira, amiga del silenci, senyera del destí. 

Llegeix tota la sèrie T

ciberpoesia

Oak

T-37

Segueix preparant la terra per a l'hort. El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos.

Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig (Erithacus rubecola) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir.

La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina (Vanessa atalanta). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen (Red) Admiral, mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano. Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire. Gérard de Nerval li va dedicar uns versos:

Voici le Vulcain rapide

Qui vole comme un oiseau

son aile noire et splendide
Porte un grand ruban ponceau

És una de les últimes papallones que es poden veure abans de l'hivern. A les nits el mercuri del termòmetre ja se situa per sota dels 10 graus.

Llegeix tota la sèrie T

T-26

Ha sortit caminant de casa i, seguint la carretera vella de Terradets, ha arribat fins a la presa. Després de travessar la C-13 i passar sota el pont de la línia de ferrocarril s'ha endinsat en el barranc del Bosc. La sendera emboscada pujava progressivament. El descens cap al torrent l'ha fet a través d'una petita tartera, sempre seguint les línies de pintura groga. A l'altra banda del torrent el camí s'enfila fent ziga-zagues fins que arriba al trencall en el qual un cartell ens indica que la Roca Regina és cap a la dreta. Des del capdamunt de la Roca, amb una paret vertical de 300 metres de desnivell als seus peus, ha pogut gravar el vol majestuós dels voltors. Sense batre les ales, enduts pels corrents d'aire, s'enlairaven formant cercles. Quina enveja poder sobrevolar-ho tot amb tanta facilitat i elegància. S'ha demorat una bona estona contemplant el paisatge: la Conca de Tremp, el pantà, el Congost... Ha davallat a través d'ombrívols boscos de pins fins a l'estació de Cellers-Llimiana on ha saludat el Manel (alberg) i el Xavi (grimpada). Tres hores de caminada. Sort que duia un litre d'aigua fresca a la motxilla. Com que el Montsec de Rúbies ja el té bastant apamat, ara comença a explorar els paratges del Montsec d'Ares.

Llegeix tota la sèrie T

Spains Secret Conflict

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

Españistán

Llac Maihue

Enregistrat a Puerto Los Llolles, llac Maihue (mapa). Més sobre la Ruta de Neruda

(vídeo amb Ramón Quichiyao). L'ocell que esmento s'anomena Treile o Queltehue (Vanellus chilensis)

Col·lapse

Aquest és el millor documental que he vist mai. Feu-me el favor de mirar-lo. Són 80 minuts que potser us salvaran la vida. El protagonista fuma i plora, dues coses molt mal vistes actualment, però que li dónen encara més credibilitat. Podeu titllar-lo de boig o de conspira(para)noic. Allà vosaltres. Comprendreu que jo, després de veure'l, no perdi més el temps escrivint bajanades en aquest blog. A partir d'avui estaré molt ocupat manegant les conseqüències pràctiques que n'he extret... Money is the root of all evil... Seràs tu el mico número 100?

No hay locura más grande que la del sistema presente

De la Servidumbre Moderna - Jean Francois Brient from Teotl Nahualli on Vimeo.