Curitiba

Me la trobo a la Praça Garibaldi, asseguda a la font del Cavalo Babão, davant l’església de Nossa Senhora do Rosário de São Benedito (Largo da Ordem). Ofereix uns fanzines cal·ligrafiats que contenen textos i dibuixos. En realitat són dos folis fotocopiats amb una grapa al mig. M’interesso pel seu contingut: poemes, conhecimento, cábala, alquímia... Comença a parlar de la seva vida i les seves idees...

Diu que és descendent dels indígenes de Xingu (Mato Grosso) i de Pedro Álvares Cabral (descobridor del Brasil), però que les seves arrels són jueves sefardites. Després d’un divorci fatídic, va morir per ressuscitar. Té una filla. Ha viatjat pel Brasil i Sud-amèrica i ara s’està a casa del seu germà.

Parla de paradigmes, kairós, connexions energètiques, amor incondicional, servei als altres... Parla molt i molt de pressa. Edat indeterminada. Ulls marrons. Sóc incapaç de recordar el seu nom. 

Em quedo tres fanzines i li dono 20 reals (5 euros). Llegeixo:

Procura fer el que t’agrada, en tots els sentits, així et realitzaràs com a persona. No et preocupis de l’opinió dels altres, tu segueix endavant i trobaràs nous horitzons. Tot canvia. No t’aferris a res ni a ningú. Aferrament és sofriment. Tingues coses, però no deixis que les coses et tinguin a tu. No et quedis en un lloc si no t’agrada, si cal ves-te’n, fuig. Aproxima’t a la natura, ella t’alliçonarà sobre la vida vertadera. Crea coses cada dia. No deixis mai de somriure. Allò que escullis conformarà la teva realitat. No és un atzar que siguis aquí. Et van fer per a ser feliç. El desig del teu cor et conduirà al lloc desitjat. Segueix endavant. El món és gran i hi ha innumerables llocs per a conèixer... 

Sampa 11

Viu la vida ara, aquí mateix, com t’és donada, abans que el somni deixi de ser real.

Viu-la sense passat ni futur, sense cabòries, abraçant plaer i dolor, acceptant que les coses són com són més enllà de la teva voluntat, plenament conscient que l’univers sap el que necessites i mai no et donarà res que no mereixis. 

Viu-la amb els ulls ben oberts, amb la ment oberta, amb el cor obert, perquè només si t’obres podràs rebre les benediccions del cel i de la terra.

No menyspreïs ningú. No et menyspreïs. Cada ésser és una manifestació divina. Tots els éssers som Un-Sol-Ésser, no pas en matèria, sinó en energia. L’amor ens interconnecta amb la seva llum i el seu caliu. Estima. Estima’t.

Deixa que la vida et sorprengui. Mai hauries imaginat això que vius i, tanmateix, tens la sort de poder viure-ho. Arribarà l’hora suprema en la qual tot es revelarà sense ombres, aquell dia donaràs gràcies i entraràs cantant al paradís de la veritat, de la bellesa, de la bondat.

Respira amb tendresa. Camina amb tendresa. Parla amb tendresa. Estima amb tendresa. Que la tendresa sigui la teva guia enmig d’un món embogit per la violència. 

Viu la teva vida aquí, ara mateix, com t’és donada, perquè és la teva, perquè no en tens cap altra, perquè és perfecta en la seva imperfecció, perquè cada segon que passa és un segon que t’acosta a l’altra banda... 

Viu-la. Abans que el somni deixi de ser real. 

L'hora de la posta

 

Podries pensar que són el mateix, la sortida que la posta, quan neix el sol i quan desapareix. Medita-ho. No són el mateix. Com no és el mateix la benvinguda que el comiat, el bressol que el taüt. Cal meditar sobre l’inici i el final de les coses, de les relacions, de les vides, de l’univers sencer. Hi un començar i un acabar-se, o tanmateix (si ho vols considerar així) un recomençament, una reencarnació. Medita la impermanència, ella ens ensenya que tot passa avall, que el dolor i el plaer són momentanis, efímers. Avui hi som i demà, qui sap, no hi serem. Els ocells continuaran cantant i les onades del mar no s’acabaran mai. Medito a l’hora de la posta. No em fa por la mort. No em fa por el desamor. Dono gràcies per un altre dia meravellós. Demà sortirà el sol i estaré despert per a rebre’l.

Subtil 21

 

Hem après dels silencis el llenguatge més precís, de les gavines el vol elegant; de l'abraçada hem après que som eteris i profunds, subtils i sublims. 

I de la mar en calma i del cel vermell de l'alba hem après que no cal córrer per assolir el cim, que el cim és un estat que portem dins, com totes les besades que encara han de venir.

Per això donem gràcies. Per això estimem tots els éssers. Per això som humils.

Tota la pau

 

Tot el que tenim és efímer, transitori, passatger: el lloc on vivim, els objectes, les relacions, les màscares que portem... Al capdavall, abans o després, ens haurem de despullar de tota aquesta faramalla per a enfrontar-nos a la veritat sense contemplacions. Ho podem ajornar el temps que ens plagui, podem continuar fent i refent castells en l'aire, però arribarà l'hora definitiva en la qual estarem sols davant la nostra pròpia essència. Llavors, sense perdre la calma, serenament, haurem de respondre: Què he fet amb la meva vida? Sóc la millor persona que puc ser? I vindrà la mort, i les ales se'ns obriran de bat a bat, i volarem més enllà de l'horitzó, i trobarem tota la pau que encara ens manca...

Encara hi ha el misteri

 

Encara hi ha el misteri dels ocells que canten abans que surti el sol, i el misteri d'ella quan dorm i somia que surt del cos; perquè no hem vingut aquí per a romandre en el cos, sinó per  a trobar la sortida que ens alliberi més enllà de l'horitzó, ben amunt, ben subtil, on no arriben la matèria ni els mots.

Encara hi ha el misteri dels petons, el més íntim, quan esdevé la fusió, aquell silenci sagrat, la mirada que ho diu tot; perquè hem vingut aquí per a estimar, i l'amor no sap mentir. 

La llibertat com a conquesta

Diu Krishnamurti que la bellesa és perillosa per a un home que desitja, que la veritable llibertat rau en la desactivació del desig, en la independència respecte als condicionaments limitats del cervell. 

Cal desprogramar-se, resetejar-se, evitar qualsevol mena d’addicció o d’hàbit. Només una vida creativa, espontània, fluint amb el present sense judicis ni expectatives, ens permet de transcendir els automatismes i anar més enllà dels desitjos previsibles. 

La llibertat no te la regala ningú. És una conquesta.

Els rics no són feliços

Si els rics no son feliços és perquè els manca vida espiritual. En conec uns quants. Són pobres d'esperit. Les coses materials no omplen el cor ni l'ànima. L'acumulació de propietats i de capital implica una densitat feixuga, una vibració baixa. Per això cal contrarestar-la amb elevades dosis de despreniment, tot conreant els aspectes més subtils de la nostra essència. No existim per tal d'acumular objectes, sinó per avançar en el camí subjectiu, creixent cada dia com a éssers conscients i alliberats. 

L'alliberament veritable

Saps que és millor així: deeixit de les exigències del desig, de la dependència carnal, de la necessitat  de tocar i de posseir. Molt millor, on vas a parar. Reconeix que fa segles que aspiraves a aquesta distància entre el teu cos i el teu esperit. Segles. L'alliberament veritable és no ser esclau dels teus impulsos i arribar a contemplar-los com qui contempla els núvols, sempre canviants. Núvols-desigs. No et pertanyen, en realitat. Passen. Com tot passa. Molt millor així: en calma, respirant profundament, vibrant en una freqüència elevada, subtil, etèria. Sobrevolant-te. 

Encara som aquí

És fàcil: es tracta de ser tu mateix, de deixar que la vida flueixi en els instants que encara som aquí bategant, respirant, caminant, estimant... Que encara som aquí, perquè cada dia se'ns regala un dia més, una nova benedicció de l'univers, un miracle dit "humà" del qual hauríem de ser conscients amb plena humilitat. Quan encara som aquí, hi som a temps, d'agrair i de sentir que val la pena viure.

Quelcom que no s'explica

L'AMOR és un intercanvi energètic que va més enllà de l'aspecte físic; es produeix també a distància, amb la paraula, la mirada, el pensament, sense tocar-se ni tan sols veure's. 

Per això, que no hàgiu trobat encara l'home o la dona que us inspiri suficientment per a unir-vos, no és raó per a sentir-vos sols o privats d'amor. 

Com a energia que circula arreu de l'univers, la podeu trobar en les pedres, els vegetals, els animals, també en els elements (terra, aigua, aire, sol, estrelles) 

Per què patir si no teniu una dona o un hombre entre els vostres braços? No és el cos ni la carn allò que us donarà amor. L'amor sovint se serveix del suport físic, però es troba pertot: és una llum, un nèctar, una ambrosia, una gràcia, una benedicció que omple l'espai còsmic i us omple el cor i l'ànima. 

Quelcom que no s'explica (amb paraules), però que se sent... 

Connexió

Vida creativa

Hacer, Tener, Querer, Ser... Son infinitivos no definitivos... Lo que hacemos, por mucho que nos guste, nos acaba cansando... Lo que tenemos, por mucho que nos guste, nos acaba sobrando... Lo que queremos, por mucho que nos guste, nos acaba asqueando... Lo que somos, por mucho que nos guste, nos acaba angustiando... Hay que huir de lo que somos, de lo que queremos, de lo que tenemos, de lo que hacemos... Hay que huir de lo conocido, es decir, de la puta "zona de confort" en la que nos confina el miedo... Solamente seremos libres si renegamos de lo que hacemos, tenemos, queremos y somos... Hay que renacer miles de veces huyendo de lo que nos atrapa... Huir siempre para renovarse... Huir siempre para abrazar horizontes nuevos... Un huir que es un buscar... Vivir para lo insólito y para lo inédito... El resto es rutina, parálisis, decadencia, aburrimiento...

Cadira buida sobre els esculls del Cros

Perquè no som pedres ni arbres, defugim romandre. Més aviat onades i núvols enlaire. Que la terra lliga massa amb arrels i abraçades. Cal deixar-ho tot per anar a l'altra banda. No hi ha llar sinó en el cel. Segueix el camí dels somnis. Segueix-te. Tu, mestre i deixeble alhora. Tu, etèria disbauxa, desorientació assegurada. Tu, que no saps mai què vindrà després i, tanmateix, sempre arriba allò que esperaves. Perquè sempre esperem, fins i tot en la desesperança. No t'asseguis, no descansis. La mort tindrà els ulls buits i el cor ressec. Mentrestant, batega amb empenta i fita l'horitzó amb avidesa. Només existeix un pecat: no ser tu mateix i no empaitar els somnis. La resta és xavalla.

Porque no somos piedras ni árboles, evitamos permanecer. Más bien olas y nubes arriba. Que la tierra ata demasiado con raíces y abrazos. Hay que dejarlo todo para ir al otro lado. No hay hogar sino en el cielo. Sigue el camino de los sueños. Síguete. Tú, maestro y discípulo a la vez. Tú, etéreo desmadre, desorientación asegurada. Tú, que nunca sabes qué vendrá después y, sin embargo, siempre llega lo que esperabas. Porque siempre esperamos, incluso en la desesperanza. No te sientes, no descanses. La muerte tendrá los ojos vacíos y el corazón reseco. Mientras tanto, late con fuerza y otea el horizonte con avidez. Sólo existe un pecado: no ser tú mismo y no perseguir tus sueños. El resto es calderilla.        
 

Because we are not stones nor trees, we avoid to remain . Rather waves and clouds in the air . The earth ties too much with roots and hugs . We must leave everything to go to the other side. No home but in heaven. Follow the path of dreams. Follow you. You, teacher and pupil at the same time. You, ethereal debauchery, disorientation assured. You, that you never know what comes next, however it always does what you expected. Because we always are hoping , even in despair . Do not sit , do not rest. The death will come with empty eyes and dry heart. Meanwhile, beat with strength  and watch the horizon avidly . Only there is a sin: not to be yourself and not pursue your dreams . The rest is farthing .

La vida és com caminar per una platja

Mestres

Els mestres empenyen. Com els fills, els grans mestres. 

Quan l'ego no hi és, tot esdevé alegria. Observo el jo-no-sóc de la cadira. Sense ego, les coses són transparents. Veig rere tots els murs. Els arbres transparents. Quan l'ego no hi és, llavors s'expandeix la consciència fins entendre la llengua dels ocells. 

Marlies i Rubén arriben plegats aquest matí de maig amb llevantada. El que em diuen ja ho sabia des del fons del meu ésser, però necessitava escoltar-ho en les seves veus, manifestacions del meu Jo Superior (que no té res a veure amb l'ego). 

Puc veure com serà el futur perquè en seré el creador. 

M'empenyen pel camí de la llum en el viatge constant, definitiu. 

Ser lliure és ser fidel a tu mateix més enllà de qualsevol relació exterior. 

Pensem que canviant el decorat exterior (objectes o subjectes) fugirem de l'avorriment. Lo important és el decorat interior, que no és cap decorat, sinó la pura perfecció. 

Mira'ls als ulls i demana'ls per la seva experiència espiritual. 

Com suportaríem la vida sense espiritualitat?  

La fórmula

Em llevo amb el cant dels ocells (mitja hora abans de la sortida del sol), baixo a la platja, medito contemplant els colors de l'horitzó, escolto el mar, dono gràcies, respiro profundament, passen gavines volant, sóc i estic amb el que és i està (digueu-li univers, energia, divinitat), estic i sóc ara i aquí, en pur present, conscient, sense desitjos ni expectatives, en pau amb mi mateix i amb tothom, viu, més viu que mai, bategant i caminant i cantant i rient i estimant i somiant (si el que visc no fos un somni)

El sol es pon, m'endinso en el bosc, em quedo embadalit escoltant els rossinyols...

La raça dels homes no acaba de trobar l'equilibri entre l'egoisme i l'amor...

Fins que no donem més del que rebem, no serem feliços. Així, donant-ho tot, ho rebrem tot.

Aquesta és la fórmula.

Acceptació

Algú li va preguntar al savi Chanakya: 

Què és Verí? 

El savi va contestar: qualsevol cosa que sigui més del que necessitem, és Verí... Pot ser Poder, Riquesa, Fam, Ego, Cobdícia, Desídia, Luxúria, Ambició, Odi, o qualsevol altra cosa. 

Què és la Por?

La Por és la no acceptació de la incertesa. Si l'acceptem, la incertesa es converteix en una aventura. 

Què és l'Enveja?

L'Enveja és la no acceptació del bo que hi ha als altres. Si acceptéssim el bo que hi ha en els altres, llavors es convertiria en inspiració. 

Què és la Ira?

La Ira és la no acceptació de les coses que estan fora del nostre control. Si les acceptem, llavors es convertirà en tolerància. 

Què és l'Odi?

L'Odi és la no acceptació d'una altra persona per la seva forma de ser. Si acceptéssim a les persones d'una manera incondicional, llavors es convertiria en amor. 

Per tant, tot és qüestió d'acceptació.... Si ens resistim a acceptar, això ens crearà estrès... En canvi, l'acceptació ens allibera de l'estrès... 

Acceptar, acceptar, acceptar... L'acceptació és el nucli de la transformació. Aquesta és la clau: fluir d'acord amb el que ens arriba en cada moment. Si la teva actitud davant la vida és d'acceptació, viuràs l'aventura, trobaràs la inspiració, seràs tolerant, estimaràs i seràs estimat, coneixeràs la veritable pau...

Deixa't ser

Veure sortir el sol, mirar i escoltar el mar, fer piles de pedres, treballar la fusta, tocar la guitarra, cantar i ballar, prendre el sol, caminar sobre la sorra, descobrir paisatges nous i ànimes noves, oblidar el passat, no especular futurs, concentrar-me en el present, dormir sense somnis, estimar sense expectatives ni lligams, no tenir pressa per res, encendre una espelma, observar i callar, badar, no discutir, deixar de fer-me preguntes, simplement estar, ser conscient, donar gràcies... 

Aquestes són les coses que em calmen. Res no és tan important com estar bé amb tu mateix. La pau no te la donaran els altres. Els altres tampoc et donaran la llibertat. Si no hi estàs d'acord, parla. Si no et sents bé, marxa. Deixa ser el teu ésser sense pors ni entrebancs. Deixa't ser. Sigues tu, radicalment tu, fins al final. Lliure i amb pau. Seguint els batecs del cor. El mestre que busques es troba dins teu. Tanca els ulls i escolta'l.

Goldner Baum

Marlies diu: No s'avança amb la teoria, cal practicar, viure les experiències. L'escolto i em vénen a la memòria dues frases, una del Zarathustra de Nietzsche: Nur der Täter lernt (només el que perpetra* aprèn); i l'altra del Faust de Goethe: Grau, teurer Freund, ist alle Theorie und grün des Lebens goldner Baum (Gris, estimat amic, és tota teoria i verd l'arbre daurat de la vida).  

*Täter en alemany significa delinqüent, culpable, reu, el que executa o perpetra un delicte o crim. 

Hem de deixar de banda les teories, idees, elucubracions, realitats virtuals... i passar a l'acció, lliurar-se, llençar-se sense por al corrent... La vida ha de ser perpetrada!

Aquesta és la clau. Aquest és el repte. Menys llegir, menys escriure, menys teclejar... Més fer, actuar, implicar-se, comprometre's... Si el que volem és VIURE realment. La resta són fugides, excuses, consols, amagatalls...

La impunitat de les accions espontànies. Ser lliure d'acord amb els impulsos naturals.  

Schlafende Hunde

Marlies diu: Schlafende Hunde soll man nicht wecken (no s'han de despertar els gossos adormits) (encara que jo traduiria lliurement així: no s'han de remenar les ombres). Gossos, ferides, ombres... Let sleeping dogs lie. Es tracta d'un refrany que hauríem de tenir molt en compte, els "estudiants de la Llum" (manllevo l'expressió del Llibre d'Or de Saint Germain).

Marlies té el cabell vermell com Lilith. Se'l tenyeix amb alquena. A ella li parla la seva Kundalini (que es representa en forma de serp). A mi Lilith, una serp que se'm va aparèixer en la primera visualització en la qual ella (Marlies) em va guiar. Abans de trobar-me-la (la serp), vaig haver de superar un mur. M'hi vaig enfilar amb una escala i, de dalt estant, vaig poder contemplar que a l'altra banda hi havia un desert ple de dunes. Marlies em va dir: pregunta si hi ha algú... Vaig preguntar-ho: Hi ha algú? La sorra es va remoure i una cobra va treure el cap tot dreçant-se davant meu. Jo no sentia cap por. Em va dir el seu nom (Lilith). També em va dir que havia vingut per a despertar la meva Kundalini. Quan? Quan estigués preparat. Tal com havia sorgit, es va esmunyir dins la sorra. Ara ja sé que puc tornar a invocar-la i obtindré les respostes que busco... 

Marlies és Lilith? Lilith és Marlies? Hi ha una Lilith dins de cada dona? He de despertar la meva part femenina? Desobeïm el refrany dels gossos adormits? O no eren gossos, sinó serps?