El trajecte amb barca des de Pontal fins a Nova Brasilia dura mitja hora. Preu d’anar i tornar 35 reals (9 euros). També tens l’opció que la barca et deixi a Las Encantadas (sud de l’illa). Allà hi ha unes grutes accessibles amb la marea baixa. Des de Nova Brasília pots visitar la Fortaleza i el Farol, que és el que he fet jo. Travessar tota l’illa caminant era una bestiesa amb la calda que fotia avui.
Per arribar a la Fortaleza de Nossa Senhora dos Prazeres cal caminar 4 km per la platja. És una construcció estratègica que encara conserva els canons. Val la pena fer la trilha fins al capdamunt del turó per tal de tenir la millor panoràmica. Recomano tornar a Nova Brasilia per la trilha interior, molt maca, amb vegetació que fa ombra.
Les trilhes estan molt ben indicades amb cartells nous. Per anar cap al Farol das Conchas cal partir novament de l’embarcador i seguir les indicacions. Les escales finals són per a suar la cansalada. Consell: banyar-se a la platja de baix.
M’han quedat forces per anar a la Praia do Belo, una platgeta de sorra emmarcada entre grans pedres. Cal seguir 1,5 km la trilha cap a les Encantadas i desviar-se a la dreta.
Però la gran troballa del dia ha sigut en Caco, un artista que fa dibuixos, samarretes poemes i escultures a la sorra. Si ahir era en Lula, avui és en Caco. Tots els llocs tenen el seu artista particular (de vegades més d’un), que solen ser persones molt peculiars amb les quals val la pena xerrar una estona.
Quan he vist la seva paradeta amb aquells dibuixos fets amb llapis i tinta, representant ulls, figures oníriques, paisatges inversemblants... Stop. Llavors he llegit algunes frases, poemes... Stop doble.
Caco és un geni, és a dir, un boig, un nen. Té 64 anys i en fa 30 que viu a l’illa. Parlem de la seva obra, però de seguida descobrim una cosa en comú: ambdós som pelegrins! Ell ha fet el Camino de Santiago dos cops. Com jo. Quan dos pelegrins es troben és màgic. La complicitat pelegrina. De fet, un dels seus dibuixos inclou un far enorme amb la paraula Finisterre, i altres obres mostren símbols del Camino com la vieira o les fletxes grogues.
Arran del Camino, la conversa ens porta a parlar del “desapego” i del nomadisme... Sempre acabo petant en el mateix dilema: arrels o ales? L’home-ocell ho té clar.
L’Art és una manera autèntica de viure. És la subversió d’allò convencional i previsible. Tot artista és un antisistema, un ésser únic i alternatiu. Els veritables artistes creen les seves obres per una necessitat imperiosa que no té res a veure amb els diners ni la fama. Com el nen fa castells de sorra a la platja, l’artista escriu o pinta o canta o el que li surti espontàniament de la seva profunda essència. Perquè és creant, que exerceix la seva màxima llibertat i, d’aquesta manera, esdevé feliç, no pas en l’obra, sinó en l’activitat de crear-la.
Lula, Caco... sense vosaltres el món seria més lleig i més trist. Els viatges són molt més que els paisatges i els monuments. Els viatges són sobretot les persones que trobes i la riquesa humana que guarden en el seu estar i en el seu fer. Gràcies!!
