Ni que impossible fossis, els fills t'hem escollit
Del campanar de la Seu fins al Norfeu,
Del Canigó als arrossars de l'Ebre,
De l'arcana Vall d'Aran a tot arreu,
Del llogaret a la urbanita febre.
(Màrius escriu cançons d'amor a Mahalta,
Xènius la Lídia de Cadaqués empaita)
L'afecte més sagrat ix a Montserrat,
Sens oblidar la pau de Poblet i de Núria;
Dòlmens i menhirs de gaudiniana fúria
Atenyen el cel al bell mig de la ciutat.
(Fills d'una augusta esperança,
Fets de boira i tramuntana)
Arrelats a la terra amb consistència,
Bastim castells d'arquitectura humana,
Units de mans fem via i fem rotllana,
Tres-cents anys de greuges i paciència.
(On ets, Espanya, que no et veig?
Lo teu present és ruïna)
No hem nascut per acatar lleis ponentines,
Ni fem mutis quan ens volen engabiats;
No oblidem la sang dels avantpassats
Que anhelaren quimeres gegantines.
(Catalonia is not Spain,
Freedom for Catalonia!)
Abecedaris nous haurem d'escriure,
Alliberats del passat per a encetar el camí,
Amb la certesa que som dignes de viure
El somni més gran que pot tenir un país.
(Alba naixent d'estrelles coronada;
Segueu arran, que la palla va cara)
L'estel encès ens guia firmament enllà
On Ítaca roman com una pàtria antiga;
La por no prevaldrà, que l'horitzó llunyà
S'acosta a poc a poc amb passa decidida.
(Som i serem per voluntat
Artífexs de la nostra identitat)
Pagesos i menestrals, burgesos i masovers,
Pubilles i hereus, turistes i testaferros,
Estàtues humanes, nouvinguts sense papers,
Carteristes, okupes, iaioflautes i gamberros.
(Ja ho va dir Francesc Pujols: un dia
Anirem pel món i ho tindrem tot pagat)
Planians i dalinians, culés i pericos,
De la ceba i empeltats, conversos i micos;
Setze jutges i un sarpat de policies
Desnonaren un cau de morosos suïcides.
(Són molts anys plens d'afanys i s'ha demostrat
Que mai ningú no ens podrà tòrcer)
Caganers i pixapins, diputats i tertulians,
Si l'encerto l'endevino, no val a badar:
“És una cosa que té ales i no pot volar”
I no és pas una gallina.
(Què se n'ha fet de l'anarquia?
Qui ens esborrarà la poesia?)
Temps era temps, abans dels romans,
De les pedres fèiem pans i coques de recapte.
Ens volen llevar la llengua i l'ànima si poguessin,
La nissaga dels botxins, el jou i les fletxes.
(Què volen aquesta gent? Veles i vents,
Toquem el dos i barca nova)
Deutocràcia, misèria, anestèsia col·lectiva.
La banca que ens escanya sempre guanya.
La revolta està servida: la bossa o la vida.
Visca la utopia de la terra de Cucanya!
(Quants màrtirs més reclama l'or de la senyera?
Quan caducarà la patètica incertesa?)
Ara és l'hora d'estar alerta no fos cas
Que amb la consulta ens cardin una multa
Per alta sedició in-cons-ti-tu-cio-nal.
#novullpagar #republicacatalana
(Ja ho va dir Pau Casals: els ocells, quan són al cel,
Van cantant peace, peace, peace)
Català a l'atac, s'ha acabat el bròquil.
Anys i panys de desfetes fent el tòtil.
Ja va sent hora de posar-se dempeus
Amb l'auxili dels àngels i dels déus
Per resoldre l'enigma de la història.
L'únic camí que val és la victòria.
Del campanar de la Seu fins al Norfeu,
De Berenguer de Cruïlles a Lluís Companys.
(L'hora és greu i gloriosa, cal que
Ressusciti la veu escumosa)
Que la rauxa ens acompanyi,
Que el seny no ens abandoni,
Que el cor porti ferm el timó,
Que la mar no s'esvaloti.
#Sí volem #Sí podem
Catalans de bona fe,
Visca la Llibertat!
Les roses ressorgiran
en la nit estelada de somnis
Carles Fages de Climent, Colofó
NB:
#ODA2014 està inspirada en
La Pàtria d'Aribau,
Oda a Barcelona de Verdaguer,
Oda a Espanya de Maragall,
Oda a Catalunya d'Obiols,
Oda a Catalunya des dels tròpics de Bartra, els
Segadors, el
Virolai i l'
himne del Barça. Per citar-ne els més rellevants. Hi ha manlleus i paràfrasis (paraules, versos, idees) d'aquestes obres, a més de dites, refranys, cançons i altres picades d'ullet. Valgui aquesta nota per evitar malentesos. La resposta de l'endevinalla és la darrera
paraula del text.
