Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraules. Mostrar tots els missatges

24.7.17

Massa preguntes

Et desperta la pluja. Sents com ressonen les gotes al sostre de la Caddy. No hi ha cap pressa per treure el cos del sac de dormir. 

On ets? En un lloc indeterminat entre Kassel i Würzburg, Alemanya. 

D'on véns? De la punta més meridional de l'illa de Lèucada, a la mar Jònica, concretament del Ιερά Μονή Αγίου Νικολάου Ιράς, on vaig parlar amb una monja que em va dir que lo més important a la vida és saber escoltar el silenci...

On vas? Això no em preocupa gens. L'espai és un holograma, com el temps.

Qui ets? La imatge que et facis de mi.

Què vols? Vull fluir amb la vida. Ser autèntic.

La pluja continua amb la seva melodia agradable. No volem respostes, sinó fets. Els fets no admeten judicis. No volem paraules, estem farts de paraules. Preguntar és una manca de respecte amb la realitat. La gent que pregunta massa està malalta. La pluja no pregunta mai res, cau i prou, és un fet incontestable que ho remulla tot de certeses evidents. Després ho veus tot més clar, més net. 

Vull ser pluja i vull ser la millor versió de mi.

3.6.17

Where my heart beats

Arriba l’hora bruixa amb la llum màgica, la platja es va buidant, el dia defalleix tendrament. Piulen els ocells. Hi ha claredat entre els verds i els blaus intensos. Pedres i fustes m’envolten amb els seus àtoms amatents. No sóc només una veu i una carn, sinó també un somni, un alè que malda per traspassar les formes de les coses. La meva llar és on el meu cor batega. En els teus ulls. En els teus braços. En el teu sexe. La meva llar és el caliu que som i que serem. No solament paraules. No solament fets. També i sobretot silencis i certeses. Quan el capvespre ens mostra que res no és etern. Un altre dia que passa. Piulen els ocells.

16.5.17

Encara hi ha el misteri

 

Encara hi ha el misteri dels ocells que canten abans que surti el sol, i el misteri d'ella quan dorm i somia que surt del cos; perquè no hem vingut aquí per a romandre en el cos, sinó per  a trobar la sortida que ens alliberi més enllà de l'horitzó, ben amunt, ben subtil, on no arriben la matèria ni els mots.

Encara hi ha el misteri dels petons, el més íntim, quan esdevé la fusió, aquell silenci sagrat, la mirada que ho diu tot; perquè hem vingut aquí per a estimar, i l'amor no sap mentir. 

24.4.17

Subtil 5

És l'equilibri, el que busquem, el balandreig de l'ànima. Poder dormir bé. Poder respirar bé. Poder ser. Subtils, ens enlairem cap a regions inexplorades. No és sexe, sinó tantra. No és art, sinó l'alquímia dels elements. Fins i tot la paraula deixa de ser paraula i es converteix en emoció. No és certesa, sinó confiança. Quan el sol torna a sortir i saps que la vida és preciosa i que hi ha amor veritable. És l'equilibri subtil entre el desig i la buidor, aquella petita escletxa a través de la qual pot existir la llum divina.



16.4.17

Tanta bellesa

Tanta bellesa de matinada, quan els ocells comencen a cantar, tímidament, clareja la llum de l'altra banda del mar, on l'horitzó amaga el més preciós regal.

Tanta bellesa en la mirada, emmirallant-me en els teus ulls, no calen paraules. Bon dia. Somrius. Som purs. Som aire.

Tanta bellesa que brollen les llàgrimes.

13.4.17

A voltes

A voltes la vida ens empeny cap a regions ignotes, obrim la finestra, i allà on hi havia la lluna taronja ara hi ha la lluna blanca, el mar silenciós, la teva absència que no em deixa dormir gaire.

A voltes som pous sense fons que brollen plens d'aigua pura i fresca a Nova Zelanda.

No trobaré paraules per a tanta bellesa, per això em limito a transcriure allò que els dits decideixen.

A voltes no sé si t'estimo, suposant que l'amor sigui aquella força mítica que capgira el cor com un mitjó i el converteix en un cometa que travessa l'espai intergalàctic a la velocitat de la llum.

A voltes puc callar, i puc dormir, i puc abraçar-te. Llavors, el somni esdevé tangible i conec de primera mà el secret més ben guardat.

Ser feliç és tan fàcil...

4.4.17

A frec d'ales

El desig és energia, una fletxa que surt disparada,
que travessa espai i temps
tot creant la diana.

En el centre hi ha un punt que cal encertar:
el cor que batega
embriac de sang. 

Abans de sortir el sol, quan els ocells encara dormen,
quan les onades es bressolen sobre les roques silencioses,
sento la bellesa del món. 

Et miro i oblido totes les paraules.

Haurem d'aprendre a volar agafats de la mà.
Haurem d'inventar silencis. 

Abans de sortir el sol, quan les estrelles encara ballen,
quan el far de Cap de Creus em fa l'ullet,
sento la teva bellesa. 

Et miro i em veig.
Et miro i em sóc.

Haurem d'aprendre a volar
a frec d'ales. 

31.3.17

Happiness

Podria entendre el neguit de les hores intempestives, bressolar-me en el pit de les blanques muses que em beuen fins a l'oblit, avançar a contracor per la sendera on habiten aranyes enormes i gegants bambús, visitar més platges verges o desvirgar nous horitzons...

Podria aturar-me un instant, potser unes hores, i ser pedra que mira, peus nus dins la sorra, solitud alliberadora quan els llavis aliens no reclamen saliva, quan el suc de la vagina s'estronca i em deixa somiar pel meu compte...

Podria fugir definitivament, deixar enrere totes les paraules, totes les màscares, tots els nusos que em lliguen als altres conys cors...

Clareja. La matinada arriba amb una aurèola divina.

Sé que som a les beceroles i que, en anglès (i en qualsevol llengua), perquè hi hagi happiness han de passar coses...

28.3.17

Aforismes primaverals

Encara que vagis pel mateix camí, el camí d'anada mai és el mateix camí de tornada. 

De vegades l'acció correcta és la no-acció, no re-accionar; com de vegades la millor paraula és la no-paraula, és a dir, el silenci. 

Tota la vida volent córrer més que els altres per a ser sempre "el primer" i "el millor". Ara toca anar més a poc a poc i quedar-se una mica enrere.

21.3.17

Puresa Nuesa Bellesa



PURESA

Retrobar el centre, la mística.
Tu sol en la Natura, el nucli.
El silenci. 
Més enllà de les relacions,
de la teranyina de les relacions.
Més enllà de les presumptes 
necessitats materials, immediates.
Retrobar-te, 
retrobar l'esperit lliure,
la divinitat interior,
l'essència íntima.
Més enllà del desig
(el vehicle de l'ego).
Apujar la vibració.
Sobrevolar el món.
Ser pur.
Ser llum.
Ser pau. 
Ser amor.


NUESA

M'amago de mi mateix
en la cala que sóc.
El cos nu.
La ment nua.
El cor nu. 
La nuesa de l'esperit
que alena en el fons,
insondable, eteri, infinit.
Les ruïnes dels records.
La boira de les il·lusions.

Què queda de tu quan el públic ha marxat
i fa hores que han abaixat el teló?
La nuesa.
El paradís
interior.

Ocells que piulen.
El sol del capvespre.
Aquesta remor lleugera 
de les onades anticiclòniques.
A penes un sospir que ens recorda
que el temps passa de pressa
i que el veritable amor no admet
limitacions ni prevencions 
de cap mena.


BELLESA

Cansa seduir sempre. M'estimo més la vida contemplativa.
No cal penetrar les entranyes de les Venus veganes.
De les marmòries ja se n'ocupen els hooligans del
sexe. 

Cansa seduir, com cansa empènyer.
Només cal asseure's, observar la silueta, l'obra, el paisatge;
parar l'orella i gaudir en la justa distància, ni poc ni massa.
Hi ha certa noblesa en aquest romandre intangible, inabastable.
No cal tocar. Si toques, embrutes. Si toques, trontolla.
Si toques, rebaixes l'ideal a l'altura de les rajoles. 

Cansa seduir. Cansa empènyer. Cansa tocar.
Cansa el gest i cansa la paraula.
M'estimo més el silenci i la dolça ficció
d'allò que podria ser i no serà. 

No, no m'he fet vell.
Simplement, he passat de
pantalla.

    22.1.17

    Llevantada


    Què n’hauria de fer, de tantes paraules dèbils, imprecises, ombrívoles? Escoltar el silenci i prou, contemplar l’omnipotència de les onades que s’esbraven contra els esculls, resseguir el vol rasant de la gavina, oblidar que vaig llegir llibres absurds i que en vaig escriure de més absurds encara, dissimular tantes imperfeccions, agrair que vaig descobrir l’amor veritable (un pèl tard, després d’un fotimer de provatures), i que llavors vaig començar a fluir amb el corrent que mena a l’essència divina… 

    Ella fa sortir la millor versió de mi: Eu faço vc colocar para fora seu melhor self e isso é recíproco! Es podria dir res més elevat? Plató hi estaria d’acord. Es tracta d’això. I tanmateix són paraules dèbils, imprecises, ombrívoles. 

    La llevantada entra per la terrassa i es s’esmuny passadís endins. El meu cor és una pinya esberlada. Plou sense parar. 

    Ella és real o una creació meva? Sóc real o ella m’està creant?

    Estimar-se és re-crear-se cada dia.

    19.1.17

    Hi ha pau



    HI HA PAU 

     Hi ha pau en els vestigis de la vida feta somni, 
    en els blaus que separen els núvols de les onades,
    en les teves paraules, en els silencis
    que es condensen en forma de
    llàgrimes. 

     Hi ha pau en les gavines, 
    en les fustes que arriben a la platja, 
    en les pedres que mantenen l’equilibri, 
    en el record de les hores amazòniques
    tan inoblidables. 

     Hi ha pau perquè l’amor és una llum que no trasbalsa, 
    aquesta divina llum que inunda el cor de rialles. 

     Hi ha pau, i tendresa infinita, i una certesa 
     que abasta cada replec de l’ànima. 

    Perquè l’amor és una llum 
    que no trasbalsa. 


     HÁ PAZ 

     Há paz nos vestígios de vida feita sonho, 
    nos azuis separando nuvens e ondas, 
    nas suas palavras, nos silêncios
    condensando sob a forma de
    lágrimas. 

     Há paz nas gaivotas, 
    na madeira chegando à praia, 
    nas pedras que manter o equilíbrio, 
    na memória das horas Amazônicas, 
    tão inesquecívels. 

     Há paz, porque o amor é uma luz que não turba, 
    Esta luz divina que inunda o coração de risos. 

     Há paz, e ternura infinita, e uma certeza 
     cobrindo cada dobra da alma. 

    Porque o amor é uma luz 
    que não turba. 


     THERE IS PEACE 

     There is peace in vestiges of life made dream, 
    in blues separating clouds and waves, 
    in your words, in silences
    condensing in form of
     tears. 

     There is peace in gulls, 
    in driftwood arriving at beach, 
    in stones maintaining balance, 
    in memory of Amazonian hours, 
    so unforgettable. 

     There is peace because love is a light that not trouble, 
    This divine light that floods the heart with laughters. 

     There is peace, and infinite tenderness, and a certitude 
     covering each fold of soul. 

     Because love is a light 
    that not trouble.

      5.1.17

      Quelcom que no s'explica


      L'AMOR és un intercanvi energètic que va més enllà de l'aspecte físic; es produeix també a distància, amb la paraula, la mirada, el pensament, sense tocar-se ni tan sols veure's. 

      Per això, que no hàgiu trobat encara l'home o la dona que us inspiri suficientment per a unir-vos, no és raó per a sentir-vos sols o privats d'amor. 

      Com a energia que circula arreu de l'univers, la podeu trobar en les pedres, els vegetals, els animals, també en els elements (terra, aigua, aire, sol, estrelles) 

      Per què patir si no teniu una dona o un hombre entre els vostres braços? No és el cos ni la carn allò que us donarà amor. L'amor sovint se serveix del suport físic, però es troba pertot: és una llum, un nèctar, una ambrosia, una gràcia, una benedicció que omple l'espai còsmic i us omple el cor i l'ànima. 

      Quelcom que no s'explica (amb paraules), però que se sent... 

      20.12.16

      Silenci us prego

      Hi ha el cel i el mar esvalotat d’onades massa tèrboles
      Del caire del fingir ser massa fi per acabar escopint paraules
      Veniu fills de l’infern (aprendre a tenir ales) veniu si sou cabals
      Veniu a desteixir les trames de mil karmes i aneu fins a l’oblit
      Perdreu lo que estimeu a còpia d’estimar-ho i sempre en voldreu més
      I més i més i més que tot és poc i res no és prou per al gran monstre
      Que devora temps i sentiments i somnis

      Ara hi ha el cel i el mar esvalotats
      I un cor cansat de ser coixí de si mateix
      I una altra víctima que guarda massa llàgrimes

       Silenci us prego
      Silenci

      No em busqueu a la selva ni al desert
      No em busqueu
      Vull perdre’m
      Definitivament

      L’hivern és una ombra que em corglaça
      M’ennuego si bec i si beso també

      Silenci us prego
      Silenci

      12.10.16

      Hay algo

      Hay algo en mi que no acaba aunque se acaben las palabras, algo que tiene el color de tus ojos y la luz de tu sonrisa, algo que me sostiene en el vacío cósmico llenándome de gozo como se llena de agua de lluvia la copa cristalina...

      Hay algo de ti que me recuerda mi esencia, que me devuelve al origen de todo, cuando no había división entre macho y hembra, entre día y noche, entre cielo y tierra..

      Hay algo que late con la fuerza ardiente de los volcanes, algo que se precipita como la lava ladera abajo, algo tan poderoso y dulce que me estremece...

      Será lo ETERNO que irrumpe en medio de los relojes, será el AMOR que se consuma sin consumirse, será la VIDA que aspira a florecer primaveralmente, será  este INSTANTE-DE-PURO-PRESENTE que resume toda la trama divina....

      Hay algo en mi que no acaba aunque se acaben las palabras...

      Eres tú que me eres.

      11.6.16

      Tot rellegint Viladot


      I. Haiku

      He dit: silenci.

      I m'aturo un instant
      badant entre dos blaus.

      Ella s'asseca els cabells
      amb el sol de la tarda.

      Hi ha una brisa que acarona
      el pal del veler.


      II.  Rebel·lia

      Tot és estrany
      en el mirall de les coses
      que brillen ulls enllà.

      Com el teu somni
      que irromp enmig
      de la nit.

      Com la quieta remor 
      de les onades.

      Tot és estrany
      i no me'n sé
      avenir.


      III. Retorn

      Ets tu, Ítaca,
      ho sabies?

      Sabies que no cal
      travessar oceans,
      que no calen 
      odissees?

      Ets tu, 
      principi i final,
      cada passa,
      cada pedra,
      cada pregunta,
      cada silenci...

      Tu sol 
      davant
      la immensitat.

      Tu,
      Ítaca suprema,
      en la minúscula aspiració
      d'esdevenir angelical. 


      IV. Presència


      Nua, 
      es pentina com ho feia Eva al paradís
      abans que la serp la temptés amb 
      la saviesa.

      Saviesa és adonar-se que 
      tot és aparença.

      Saviesa és ser 
      sense estar
      sense tenir
      sense fer.

      Ser
      infinitivament.

      Nua, 
      es pentina com si l'univers sencer
      estigués pendent 
      d'ella. 

      Saviesa és besar-la
      i oblidar que hi ha ombres
      i oblidar-te de 
      tu mateix.

      Ser. 
      Present.


      V. La veu de l'altra banda

      És un dir sense dir.
      Paraula desparaulada.
      Quan sents que et fons
      i ets allò que no eres
      en els límits de la 
      matèria.

      Llavors, 
      imperceptiblement,
      et parla a cau d'orella,
      la veu que arriba
      de l'altra banda.

      9.12.15

      Buda somriu


      Meditem junts abans de sortir el sol. Els nens que som es fan pessigolles. Tot flueix d'acord amb un pla diví que no depèn de les nostres decisions i, tanmateix, som lliures, més lliures que mai. No calen moltes paraules. Batecs harmònics. Bressoleig de les onades que s'escumegen a trenc de sorra. Fràgils recipients de l'amor. En som conscients. Gaudim de cada instant. Tot el camí ha valgut la pena per arribar fins aquest port. Llueix el sol. El vent sacseja les fulles de l'olivera. Les gavines sobrevolen els esculls. Agraïm el regal de ser i d'estar ara mateix aquí, sense passat ni futur, oberts de bat a bat a la llum que ens guia més enllà de les ombres. Hi ha una pau infinita i un silenci preciós. Meditem junts. Buda somriu.        

      1.11.15

      Fent cançons

      He composat poques cançons a la meva vida. Aquí us deixo les dues darreres. Una és de març de 2012, quan vivia a Terradets; l'altra és més recent, del juny de 2015. Ambdues tenen en comú que van ser inspirades per "amors platònics", és a dir, per relacions impossibles basades en somnis i paraules... Almenys en queda una obra, un producte musical i poètic que serveix per a sublimar la frustració humana. L'art, de vegades, no és tan inútil com sembla. 


        21.10.15

        Essència



        No diguis res. No cal. Hi ha tardes que només llegeixo, tardes que només escolto el mar o veig passar gavines i velers... Hi ha tardes que t'enyoro com si mai no haguéssim comprès el blau del cel més enllà de les palmeres. 

        No diguis res. No cal. Les ànimes ho saben tot sense paraules. Hi ha tardes que ensumo els teus cabells, tardes que invento el teu somriure, tardes de fusta molla i tardes de dolça mel. 

        I després hi ha l'esperança. El teu vestit verd. La terra on arrelar-me. L'oli daurat que serem.