Esperant els àngels

És esperar l’endemà mentre l’avui s’escola. Un altre dia perdut sense els teus llavis. Hi estic, però no hi sóc si Tu no hi ets. Tant se val el mar esplendorós o el cel blavíssim. Tant se val tot l’univers si em manques una altra nit. L’únic paisatge real és interior. No hi ha cap distracció tret d’enyorar-te. Una buidor infinita. Un cos orfe de tactes. El silenci dels mots i dels gestos inútils. Tu allà i jo aquí, com dos espantalls impossibles. No miraré el calendari. No imaginaré que arribes i que t’abraço. Tot això no serveix per a res. Vent de mar que no em porta el perfum de la teva orquídia sagrada. El destí m’ha robat la plenitud. Escolto la teva veu llunyana, intangible, etèria. Els batecs del meu cor són cada cop més prims. Tu allà i jo aquí, mentre el Temps engull les engrunes de la vida efímera. El tic tac del rellotge se’m clava al mig del pit. Abomino el present de la teva absència. Ressecs, els somnis fan figa. És el desert que s’allarga i una altra posta s’esmuny sota el llit massa ample. He oblidat la manera de romandre dempeus, impassible. És el que té ser un tros de carn amb ànima, haver estimat sense mesura, donar-ho tot, fins la darrera gota. Ja callo. M’havia promès que no escriuria sobre nosaltres. He fallat, com fallo en tantes coses. Miro les muntanyes i penso que no som tan importants. Les emocions que s’esfilagarsen com els núvols. Fràgils. Totes les batalles lliurades, on són? Totes les cuites, qui les recorda? Em canto una lullaby a mi mateix, el nen que sóc no vol plorar. Jo aquí i Tu allà, a l’illa de Manhattan, esperant els àngels...

Subtil 5

És l'equilibri, el que busquem, el balandreig de l'ànima. Poder dormir bé. Poder respirar bé. Poder ser. Subtils, ens enlairem cap a regions inexplorades. No és sexe, sinó tantra. No és art, sinó l'alquímia dels elements. Fins i tot la paraula deixa de ser paraula i es converteix en emoció. No és certesa, sinó confiança. Quan el sol torna a sortir i saps que la vida és preciosa i que hi ha amor veritable. És l'equilibri subtil entre el desig i la buidor, aquella petita escletxa a través de la qual pot existir la llum divina.