Restyling

Seguint amb el restyling del blog, que vaig començar ahir, avui he fet un pas endavant (certament arriscat) i he canviat la capçalera, que és com dir "la marca de la casa". Aquesta serà la cinquena capçalera que tindrà Entrellum. Sempre han estat relacionades amb indrets que he visitat i que han significat alguna cosa important per a mi. La primera va ser a La Vall d'Albaida, quan vaig anar a recollir el premi de novel·la eròtica per L'oracle imminent. La segona va ser al Partenó d'Atenes. La tercera a la Pica d'Estats. La quarta a Palma de Mallorca, a la presentació de LCL. L'última és de Rapa Nui, una foto que vaig fer des de l'interior de la cova Ana Kakenga (ai, la cèlebre al·legoria platònica...) Era un dia nítid que no oblidaré mai...

NB: Fixeu-vos en un detall... A mesura que canvio de capçaleres, es va minimitzant la meva presència. Vaig començar amb la màscara histriònica i destralera de TdQ. A Entrellum vaig passar de la cara gran a la més petita (ambdues centrades), després a la figura d'esquena encara més reduïda (posada al lateral), fins que només hi apareixen dos dits (quasi fora de l'enfocament)... I ara, en aquesta última, ja no hi sóc. Estic al darrere, contemplant a l'entrellum la línia de l'horitzó que separa els blaus...

Llibres a la Biblioteca i el piano de Màrius Torres

El dia de la presentació del llibre de la Marta Alòs, Històries de l'AVE, l'Albert Balada em va presentar Jordi Curcó, que treballa a la Biblioteca Pública de Lleida, la més important de la ciutat. Quan la vaig visitar el passat 9 d'octubre em va sorprendre molt gratament. Trobo molt encertada la remodelació que s'ha fet de l'antic edifici de la Maternitat. Buscant a l'ordinador, vaig comprovar que tenien la meva traducció de L'educació de l'estoic de Pessoa i La catosfera literària, però hi faltaven els meus llibres. El Jordi em va dir que els portés perquè hi havia un espai per als escriptors lleidatans.

Aquest matí hi he anat i he cedit a la Biblioteca cinc volums: Darrer poema (2000), Una certa penombra (2005), L'oracle imminent (2006), Catosfera (2008) i Entrellum (2009). Malauradament, no he pogut donar Tros de quòniam (2003) perquè està exhaurit i descatalogat, i només em queda un exemplar. Tanmateix, he descobert que en tenen un a la Biblioteca Pública de Girona.

El Jordi m'esperava al seu despatx de la segona planta. M'ha fet dedicar els llibres. Jo, previsor, duia la Montblanc. M'ha presentat la directora, la Carme Ariche. Després hem anat a la secció d'escriptors locals i allà m'ha fet unes fotos que adjuntarà a la nota de premsa per als mitjans. Però el més emocionant estava per arribar...

A la segona planta de la Biblioteca també hi ha l'Espai Màrius Torres. El Jordi m'ha convidat a visitar-lo. Es tracta d'una sala en la qual es guarda una part del llegat del poeta (l'altra part es troba a la Universitat): primeres edicions dels poemes, els llibres que tenia a la seva biblioteca, documents, retrats, fotos, objectes personals... El que crida més l'atenció és un piano negre amb canelobres, el mateix piano que apareix en una foto on Màrius surt tocant al costat de la seva germana Núria...


He sentit un pessigolleig idèntic al que vaig sentir davant el llit on Antoni Machado va morir, a la Casa Quintana de Cotlliure. Els dits amb els que ara teclejo aquest post han acaronat les tecles del piano d'en Màrius. El Jordi em mirava en silenci. No podia deixar de tocar aquelles tecles mentre li explicava que el més gran poeta lleidatà fou enterrat el dia 30 de desembre de 1942 (tenia 32 anys) en el nínxol 54 de l'humil cementiri de Sant Quirze de Safaja. I allà continua. El vaig visitar més d'un cop quan vivia al Vallès i sempre li portava roses. L'any vinent celebrarem el centenari del seu naixement...


Em fa molta il·lusió que els meus llibres estiguin a la Biblioteca de la ciutat on vaig néixer i a la qual, després de 27 anys, he retornat. Aviat les biblioteques seran com els museus, però sempre conservaran aquell encís romàntic, espais on poder triar i remenar, agafar un llibre, asseure's i deixar passar el temps assaborint les lletres amb calma...


El pleniluni m'ha fet aquest regal. Gràcies, Lluna. Gràcies, Jordi. Gràcies, Màrius.

L'Oracle imminent ara també digital

Benvolgut Toni,

Edicions Bromera ha encetat recentment una aliança amb altres destacades editorials independents (Cossetània, de Valls, i Angle, de Barcelona) per posar en marxa EDI.CAT (www.edi.cat). L’objectiu d’aquesta aliança és fer front de manera conjunta als canvis (locals i globals) que s’estan produïnt en el sector del llibre i explorar noves vies de difusió de les obres que configuren els nostres catàlegs respectius.

En aquest sentit, volem posar en marxa al llarg del mes de febrer el llançament dels primers llibres digitals, i ens agradaria que figurares en aquesta selecció inicial. Et proposem, doncs, “publicar” L’Oracle Imminent en format digital, per a la venda mitjançant descàrrega en línia, amb protecció DRM anticòpia. A tal efecte, t’adjunte el model de l’addenda al contracte amb les condicions econòmiques propostes. Si hi estàs d’acord, t’agrairé que m’ho comuniques el més aviat possible i et farem arribar la còpia impresa i signada del document.

Moltes gràcies, com sempre, per la teua col·laboració,

Joan Carles Girbés

Director de publicacions

I ja en van dos

NB (lletra petita): Drets d'autor llibre analògic (paper) = 10%. Drets d'autor llibre digital (e-book) = 16 %. A partir d'ara els escriptors serem un 6% més rics... Visca! :(

Nova ressenya de L_OI

El dia del pare l'amic Josep Manel va rebre un regal molt especial...

Gràcies pel teu post!

Totes les ressenyes de L_OI

Paper i xerrameca

Avantguarda literària? Literatura 2.0

Experimentalisme? Els dos últims llibres meus: Una certa penombra i L'Oracle Imminent.

Els suplements dels diaris de paper amb els seus "crítics" decimonònics no se n'enteren. Segueixen a la lluna de València. Paper i xerrameca obsoleta. Tenen els dies comptats. Internet escombrarà tot això ben aviat...

[Comentari inspirat per El Llibreter]

Un exemple

Exemple de literatura digital

InformAcció
Laura Borràs, UOC [màster]
Què és la literatura digital?
Ciberliteratura
Hermeneia
Totes les ressenyes de L_OI

[En castellano]

Puigcarbó i L'Oracle Imminent

Francesc Puigcarbó ha llegit L'Oracle Imminent i n'ha escrit una ressenya. Li ho agraeixo. Si voleu veure totes les ressenyes que s'han fet d'aquesta obra aneu aquí. Si la voleu comprar aneu aquí.

[En castellano]

SANT JORDI 07

Estaré signant a Barcelona:

18 -19 h. Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón)

19 - 20 h. Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

L'Oracle Imminent per Sant Jordi

Diumenge al matí (12 h.) estaré signant llibres a la Plaça de l'Església de Vallromanes.

Dilluns a Barcelona:

18 h. Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón)

19 h. Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

Levante ha publicat una ressenya de L_OI al suplement Posdata (p.4)

Vilaweb també cita L_OI al seu Especial Sant Jordi dins l'apartat "Blocs de paper".

Més ressenyes de L_OI

WEB DEL LLIBRE

Entrevista DiGiTALSEX

Ja podeu veure i escoltar l'entrevista que em van fer al Saló del Sexe:

Toni Ibáñez: hot literatura en Manresa

Totes les entrevistes

II Saló del Sexe en Català

El sexe és cultura? Volia començar amb aquesta pregunta idiota. La resposta és clara: el sexe és natura, però pot esdevenir cultura. Un cos nu. Un llibre eròtic.

La Cicciolina (amb el seu inseparable peluix) va arribar una hora tard. Va ser l'encarregada de tallar la cinta inaugural...

Em vaig acostar a ella i li vaig demanar una foto. Llàstima que va sortir un xic borrosa...

L'altra (vestida de rosa) és la Melany Moore. Després, a l'estand, em van dedicar el llibre...

Al pavelló firal hi havia estands i quatre escenaris. S'oferien espectacles diversos (encara que el veritable espectacle era el públic assistent, molt friki, mascles bavosos gravant cada detall amb la càmera de video)...

Se'm van acabar les piles de la digital! Després del lliurament del Premi de Relats Eròtics (que va guanyar un paio de Manresa), Juli Simón em va presentar el llibre. Vaig poder conèixer Salvador Alsius, membre del jurat, i José María Ponce, pornògraf espanyol. La seva companya, la Laura Carrión (també escriptora), em va fer una entrevista per a DIGITALSEX (Gran descoberta, gran entrevista amb Javier Krahe). La penjaran avui o demà. No us la perdeu.

Vaig sopar al Manel, com cada divendres.

Cultura el sexe? Depèn. Sovint és només cutrura. La sordidesa humana és incommensurable.

La Cicciolina i jo

Aquest divendres dia 30 comença el II Saló del Sexe en Català. A les 19:30 farem la presentació de L'Oracle Imminent a l'Auditori. Si la presentació a la Catalònia va comptar amb la presència de la mítica Mireia Galindo, a la presentació de demà passat tindrem la no menys mítica Cicciolina, juntament amb altres estrelles de l'erotisme mundial. La diferència entre la Mireia i la porno star italiana és prou evident: la Mireia és un paio disfressat de marranota virtual mentre que Anna Ilona Staller és molt poc virtual, és a dir, absolutament carnal. Espero aconseguir que em dediqui un llibre. Jo de vosaltres no em perdria la crònica d'aquest capvespre a Manresa. Pot ser una cosa molt forta. Encara sou a temps de venir.

Horari Saló

Agenda de març

Divendres 16 (18:30 h.)
Benjamí Villoslada m'entrevistarà al programa de ràdio Mallorca en Xarxa. (Anterior entrevista)

Dijous 22 (19 h.)
Participaré a la taula rodona El fenomen dels blogs en català, organitzada per Òmnium Cultural. Parlarem de la catosfera i debatrem sobre el seu present i el seu futur. (Anterior taula rodona)

Divendres 30 (19:30 h.)
Presentaré L_OI al II Saló de Sexe en Català. (Anterior presentació)

Saló del Sexe CAT

Avui es dóna el tret de sortida al II Saló del Sexe en Català amb una enganxada de cartells. Encara sou a temps de participar al concurs de relats eròtics. Nosaltres farem una presentació de L_OI. Aquí us deixo aquestes declaracions sobre el tema...

Crítics

Sort que tenim Sant Google! La criatura que ha perpetrat la crítica de L_OI avui a l'Avui és un xitxarel·lo que respon al nom de Joan Rico Vidal. Aquí el teniu:

Quina autoritat té aquest passerell (que fa quatre dies estava buscant feina) per a "criticar" un llibre meu? Observeu el seu meravellós currículum: 1r. cicle de Filologia Catalana... No us perdeu les faltes d'ortografia (ámplia, amb accent)... Ah, però que quedi clar que el paio ha llegit Barthes, Derrida, Gil de Biedma i Foix... El tenen a l'Avui de becari en pràctiques? En fi, no cal perdre més el temps. Santa paciència.

Amants del teclat

Joan Carles Girbés de Bromera em fa saber que per fi ha sortit la ressenya de L_OI a l'Avui (un diari que vaig deixar de llegir ja fa temps). El ressenyista (o ressenyador) Joan Rico (¿?) vol demostrar que és un home llegit: cita Barthes i Derrida! No entraré a comentar el que aquest xitxarel·lo s'empatolla sobre el llibre. Gil de Biedma? Foix? Flipo mandonguilles. Suposo que hauria d'estar content perquè, tres mesos després de la publicació, en fan alguna "crítica". El millor de tot, el peu de foto: Toni Ibàñez ha guanyat un premi literari. L'Emma deu treure foc pels queixals. No, Rico, no n'he guanyat 1, sinó que ja en porto 23!

Amants del teclat [PDF]

Altres ressenyes

Entrevista Punto Ràdio Gandia

Abans d'ahir, Paco Apolinar, de Punto Ràdio de Gandia, em va fer una entrevista per al programa Protagonistas. Aquí la teniu:

Primera part

Segona part

Més entrevistes

Lletres eròtiques

La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català, m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això:

Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català?

Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català (Vall d'Albaida). En castellà n'hi havia un (La sonrisa vertical) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat. A més, les noves tecnologies ens ofereixen un horitzó inèdit en aquest aspecte. Nosaltres vam voler fer literatura del segle XXI via mails, messenger, mòbil... Internet ens ha servit com a mitjà per a crear la nostra obra. Les lletres que ara estan impreses en paper abans van ser digitals: cibersexe. El futur va per aquí.

Com influeixen certàmens com el Saló Sexe en Català i el concurs de relats eròtics en el sector?

Iniciatives com aquestes són una molt bona plataforma per a donar a conèixer la literatura eròtica. Que se subratlli el fet de la catalanitat afegeix un plus de promoció per a la nostra llengua i la nostra cultura, que bona falta li fa. Cal que la literatura surti dels cercles tancats, elitistes, i arribi al màxim de persones. Tant el Saló com el concurs ajuden a popularitzar els llibres a través d'un gènere atractiu com és l'eròtic. Us felicito per aquestes iniciatives i us encoratjo a continuar-les en les successives edicions.

M'arriba un mail d'Ontinyent amb un PDF que conté les bases del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2007. Termini de presentació: 18 de maig. Veredicte: pels volts de Sant Joan. Com que el vam guanyar l'edició passada, enguany ens toca fer de jurat.